El talent blaugrana contra la força madridista en un clàssic d'alta volada
Tothom ja ha dit la seva sobre el partit que, durant dues hores, ho aturarà tot
Al Madrid, l'obsessió és més com aturar Messi, que no pas com atacar, ja que es confia en Cristiano i Higuaín
Més enllà del lideratge i la rivalitat, tot es redueix a una batalla tàctica
La baixa d'Ibrahimovic condiciona l'atac d'un Barça que vol la pilota
Ja fa temps que un Madrid-Barça va deixar de ser només un partit de futbol. Els diners, la política, els sentiments nacionals, la televisió, el poder i la seguretat són elements dels quals es parla tant com dels jugadors que es vestiran de curt o dels tècnics que es deixaran la veu a la banda. És un partit entre equips encaparrats a anar sempre en sentits oposats de la mateixa carretera, un partit entre enemics que es necessiten, en el fons. Encara que només sigui per contraposar-se, o poder-se mirar l'un a l'altre quan un està agenollat i derrotat, i l'altre és coronat amb una corona de llorer. El clàssic del futbol estatal ha arribat aquest any a límits insospitats pel que fa a diners i expectació: el Barça que ho guanya tot trobant l'equilibri perfecte entre el talent produït a casa i el comprat, enfrontat amb el Madrid, que per aturar la màquina blaugrana ha trencat les lleis del mercat amb una despesa faraònica. I, a més, els dos equips arriben empatats a punts al capdavant d'aquesta lliga bipartidista en què els altres clubs es miren des de la terra els dos gegants que fan un duel a l'Olimp. Més ingredients, impossible, ja que el final de la temporada ja es pot veure a l'horitzó. Però, en el fons, no deixa de ser un partit de futbol.
Com es pot aturar Messi?
Pellegrini, com a bon tècnic que és, ha cuidat tot els detalls del matx, però s'ha vist obligat a prioritzar els aspectes defensius per intentar trobar la manera d'aturar Lionel Messi, que ara mateix és el futbolista del moment. Arbeloa, que jugarà de lateral esquerre, semblava inicialment destinat a ballar un tango amb l'argentí, però la baixa d'Ibrahimovic al Barça obre un ventall d'opcions a l'atac blaugrana, en el qual Messi sembla destinat a acabar al mig, atacant una parella de centrals formada per Albiol i Garay, que tindran les ajudes de Sergio Ramos, l'home a qui Pellegrini ha provat com a antídot. Jugui on jugui l'argentí, però, són segures les ajudes, els casos de dos contra un i les faltes constants. I és que Gago i Xabi Alonso ajudaran constantment a aturar Messi, mentre que Marcelo a l'esquerra i Van der Vaart a la dreta, a més d'obrir el camp, s'ajuntaran amb els homes del mig del camp per ofegar el joc blaugrana. Al davant, tot i que Pellegrini ha jugat a fet i amagar provant Raúl de titular, haurien de jugar Cristiano Ronaldo i Higuaín. En global, un equip menys capacitat per tenir la pilota, però preparat per aprofitar una errada del rival i colpejar per l'esquena.
Guardiola té més opcions sobre la taula a l'hora de confeccionar l'onze inicial. Sense Ibrahimovic, cal prendre decisions. Vist el rendiment de Messi atacant pel mig, aquesta aposta tindria sentit. L'argentí, però, no és el problema, ja que, jugui on jugui, rendeix. Un problema és, per exemple, l'estat d'Iniesta, que es va entrenar a molt bon ritme ahir i es presenta com a possible titular tot i tenir pocs minuts a les cames des que ha rebut l'alta mèdica. El sistema sense un punta nat –Bojan seria suplent–, permetria donar llibertat als genis com ara Messi, Iniesta i Xavi; mentre que Keita, Busquets i, fins i tot, Pedro haurien de treballar més ajuntant línies, oferint la passada i ajudant a recuperar ràpidament quan es perdi la pilota contra un equip letal al contraatac. Una batalla tàctica en què Xavi pot ser clau, ja que Messi s'endurà sempre més d'un madridista, fet que generarà espais per al seu joc.
Guardiola farà sortir un equip que, com sempre, pot tenir diverses alternatives. Qui jugarà més a l'esquerra, Iniesta o Keita? Qui acompanyarà Xavi al mig? És descartable veure Puyol com a lateral per tornar a fer la guitza a Cristiano? Sigui com sigui, es veurà un Barça valent, perquè l'empat et deixa més ben situat, però et condemna a allargar l'agonia d'aquest frec a frec sense fi. Si guanyes, en canvi, passes a tenir un partit de marge a set jornades per al final de la lliga, ja que series líder amb tres punts de distància més el goal average. Passaries a poder perdre un partit. Fins i tot, Guardiola no pot deixar de mirar més enllà dels 90 minuts en aquest aspecte. Però en el fons, tant és, perquè al seu cap el futbol sempre mana. Al seu cap, el Barça sempre ataca, sempre vol la pilota, sempre busca reafirmar la seva identitat en aquest espai de temps anomenat partit de futbol.