Sense por de Guardiola

Reconec que no sóc un apassionat dels períodes electorals. M'avorreixen. Malgrat això, sempre recordo les paraules del meu amic Àlex Santos: «Tenim molta sort perquè vivim al voltant d'un club que es renova a partir dels vots dels seus socis. Aquí no hi ha un milionari que decideix o un grup de consellers que fan el que volen, aquí tots som iguals, vota el ric i vota el pobre.» Potser té raó... Tot i que em continuo avorrint. Sé que el patrimoni, les penyes, les instal·lacions, l'economia, les seccions, la catalanitat, tot és molt important, però la meva pertorbació al voltant de la pilota em porta a discutir sobre el model futbolístic, estranyament poc debatut fins ara perquè, segons sembla, tot està claríssim. Com el Pep és Déu (si es presentés a les eleccions guanyaria sense problemes) que decideixi ell. I si vol Villa, Villa. I si vol Cesc, Cesc. I si vol un secretari tècnic a ratlles, secretari tècnic a ratlles. El model és el Pep? La figura de Guardiola provoca pànic als candidats i per això no s'atreveixen a parlar clarament del seu projecte esportiu per por de la reacció de l'entrenador, no fos cas que obrís la boca per recriminar alguna cosa. Per si de cas, millor callar. En aquest sentit, els programes de tots quatre són interessants (la teoria és relativament fàcil), però els que executen els projectes són les persones. Som-hi: qui serà el secretari tècnic? Ferrer i Ingla volen Txiki (però si plega no en sabem les alternatives); Benedito, no, però amaga el seu nom, i Rosell no el vol, no ho diu i tampoc ensenya la seva carta. I qui serà el director del futbol de base? Ferrer i Ingla volen Alexanko, i Benedito i Rosell el faran fora, però no tenim noms dels seus substituts. Guardiola i la defensa a ultrança del president a banda, els noms d'aquestes dues peces perpetuen el model o el varien, sigui per millorar-lo o per empitjorar-lo. Aquests noms, calen. El 14 de juny es prioritzarà Cesc, quedar bé amb Guardiola i parlar de les grans coses, i el futbol de base, com quasi sempre, dependrà de la professionalitat dels tècnics. Un dia un directiu d'una antiga (però no tant) junta directiva del Barça em va explicar les excel·lències del seu projecte per al futbol de base blaugrana. Poc després, el seu president va estar a punt de carregar-se sencera tota l'estructura del planter «perquè costava massa diners i no servia per a res». Allò va acabar, entre altres desgràcies, amb el porter del juvenil mirant d'aturar penals al Miniestadi als turistes amb sandàlies que pagaven un passeig per les instal·lacions. El model esportiu del Barça campió (la mare de tots els ous) ha costat molt de construir, així que cal tocar-lo en la mesura justa només per millorar-lo. Calen explicacions. Per respecte al soci s'ha de parlar clar... I sense por de Guardiola.