El Barça es queda sol com a equip admirat a Europa

Les desfetes del Manchester United i el Liverpool, fins ara contrapesos de la candidatura blaugrana en la Champions, converteixen el Barça en l'únic aspirant indiscutible a la corona

Canta el poble blaugrana. Fa servir la seva cançó orgullosa de sempre. Aquella que assegura amb passió que «ser del Barça és el millor que hi ha». I des de la primera part consumada contra el Bayern, tot el món futbolístic europeu sent el càntic i assenteix. Un viatge de gols i exhibició des de l'irracional a la lògica freda. De les goles apassionades dels culers, fins a l'anàlisi després de la qual s'agenolla qualsevol especialista futbolístic. A hores d'ara, diu el planeta de la pilota, ser del Barça és el millor que hi ha.

La felicitat tampoc no s'acaba mirant al voltant. Més aviat continua alimentant-se. Els dos ogres que fins ara feien un contrapès seriós a l'autoritat del Barça, el Manchester i el Liverpool, han evidenciat símptomes inequívocs de feblesa. El Liverpool científic de Rafa Benítez, expert en eliminatòries i protagonista habitual en les últimes pel·lícules de la Champions, va caure a casa i amb un cert estrèpit contra el Chelsea, que després de reinventar-se és ara a les mans de Hiddink, un guru de tot allò que es jugui a dos partits. D'altra banda, el decebedor empat a Old Trafford del United contra el Porto genera els primers dubtes al voltant del campió. Fins ara, el fons d'armari infinit d'Alex Ferguson li havia donat el vestit idoni per a cada cita. Però l'empat contra els portuguesos el deixa davant del repte més important dels últims anys.

Sangria muniquesa.

El Barça, per tant, és ell i les seves circumstàncies. I tot plegat somriu a un conjunt fresc, regenerat i polit com el seu entrenador. D'això en poden donar fe els alemanys del Bayern. Després de fer la pitjor primera part de la història de l'equip, la sangria no s'atura. L'exhibició blaugrana ha estat tan bestial, que s'ha esmicolat aquell vell axioma del futbol com a esport que juguen onze i sempre guanyen els alemanys. Les llàgrimes d'Udo Lattek, a la mitja part del Camp Nou, degeneren fins a un guinyol la imatge de gel, impiadosa i cerebral del futbol alemany. «Sí, he vist plorar el nostre vell amic Udo. No sé si era per ràbia o tristesa, però era un símptoma del que vam haver de veure en la primera part al Camp Nou», explicava Karl-Heinz Rummenigge. A Klinsmann, se li demana que plegui. «Klinsi, això ha estat tot», publicava en portada un rotatiu de Munic. Les crítiques a l'entrenador, de fet, han estat especialment sagnants. Hi havia comptes pendents entre l'entorn del Bayern i Klinsmann. «Ens diu que ens oblidem del futbol alemany, que hi ha altres camins per guanyar, però això aquí ni és fàcil ni està ben vist», explicava fa dies a El 9 Esportiu José Sosa, l'argentí que té alguns minuts des de la lesió de Klose. Aquesta renovació d'imatge que volia fer Klinsi s'ha criticat com a «pèrdua total d'identitat», segons el diari Berliner Zeitung, que també lamenta que la feina nerviosa i imprevisible de l'entrenador ha robat al Bayern una sobirania que va trigar anys a assolir. A Franck Ribéry, mentrestant, se li demana que s'espavili: «El Camp Nou ha evidenciat que encara ha de treballar molt per arribar al cim europeu», coincidien els diaris muniquesos. En les mateixes pàgines, rius de tinta elogiant el Barça, l'equip del poble que canta orgullós mentre Europa se l'escolta i li dóna tota la raó.


«Vaig veure Udo Lattek plorant en el descans. És un símptoma de la lliçó que ens van donar», va dir Rummenigge

Rijkaard i Schuster, per suplir Klinsmann

La golejada del Barça va fer disparar les apostes sobre el substitut de Jürgen Klinsmann a la banqueta del Bayern, d'aquí a uns dies o a partir de l'estiu vinent, en què, passi el que passi, l'exdavanter abandonarà l'equip de Beckenbauer. Entre els noms que més sonen en la iracunda premsa muniquesa, destaquen el de Frank Rijkaard i Bernd Schuster. L'holandès és la promesa que algun dia el Bayern jugui com ho va fer el Barça durant el seu mandat i amb Guardiola. L'estil enamora també a Alemanya. L'extècnic del Madrid insistiria en l'aposta d'un gran tòtem bavarès. Els candidats més ben posicionats són, però, Ottmar Hitzfeld i Paul Breitner, glòries de la institució. Des del club, però, no s'ha fet cap pas en la destitució de l'actual entrenador. El president Rummenigge, de fet, va instar els jugadors i Klinsmann a «salvar el que encara es pot salvar», guanyar els vuit duels que queden de la Bundesliga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.