El Barça es queda sol com a equip admirat a Europa

El Barça, per tant, és ell i les seves circumstàncies. I tot plegat somriu a un conjunt fresc, regenerat i polit com el seu entrenador. D'això en poden donar fe els alemanys del Bayern. Després de fer la pitjor primera part de la història de l'equip, la sangria no s'atura. L'exhibició blaugrana ha estat tan bestial, que s'ha esmicolat aquell vell axioma del futbol com a esport que juguen onze i sempre guanyen els alemanys. Les llàgrimes d'Udo Lattek, a la mitja part del Camp Nou, degeneren fins a un guinyol la imatge de gel, impiadosa i cerebral del futbol alemany. «Sí, he vist plorar el nostre vell amic Udo. No sé si era per ràbia o tristesa, però era un símptoma del que vam haver de veure en la primera part al Camp Nou», explicava Karl-Heinz Rummenigge. A Klinsmann, se li demana que plegui. «Klinsi, això ha estat tot», publicava en portada un rotatiu de Munic. Les crítiques a l'entrenador, de fet, han estat especialment sagnants. Hi havia comptes pendents entre l'entorn del Bayern i Klinsmann. «Ens diu que ens oblidem del futbol alemany, que hi ha altres camins per guanyar, però això aquí ni és fàcil ni està ben vist», explicava fa dies a El 9 Esportiu José Sosa, l'argentí que té alguns minuts des de la lesió de Klose. Aquesta renovació d'imatge que volia fer Klinsi s'ha criticat com a «pèrdua total d'identitat», segons el diari Berliner Zeitung, que també lamenta que la feina nerviosa i imprevisible de l'entrenador ha robat al Bayern una sobirania que va trigar anys a assolir. A Franck Ribéry, mentrestant, se li demana que s'espavili: «El Camp Nou ha evidenciat que encara ha de treballar molt per arribar al cim europeu», coincidien els diaris muniquesos. En les mateixes pàgines, rius de tinta elogiant el Barça, l'equip del poble que canta orgullós mentre Europa se l'escolta i li dóna tota la raó.