El final menys creïble

El Barça es va deixar dos punts ahir a Cornellà que poden acabar sent decisius en el desenllaç de la lliga. És cert és que els de Guardiola van estar lluny del seu millor nivell, però la realitat és que el partit hauria acabat en victòria blaugrana si en el temps afegit Turienzo Álvarez no hagués obviat (dirà que no ho va veure) una mà clamorosa de Raúl Rodríguez quan el xut de Pedro superava Casilla. El penal va ser clamorós i hauria privat l'Espanyol d'un punt que Álvaro Vázquez, per convicció, havia certificat a cinc minuts del final quan va neutralitzar el gol de Cesc en la primera part. Va ser un final de taquicàrdia per a un partit que va donar l'èxtasi als locals i que deixa els blaugrana a cinc punts del Madrid. Trista realitat en un derbi més igualat del previst.

Sense haver-se sentit el xiulet inicial, la paritat va desaparèixer del derbi. L'Espanyol començava amb quatre jugadors formats en el seu planter. Del Barça, n'hi havia deu. Als vuit de l'alineació blaugrana s'hi afegien Verdú i Sergio García, per part local. D'entrada, no era l'única variació respecte als derbis més recents. Per primera vegada en molt de temps el Barça no anava de blaugrana. L'àrbitre mana, però va fer mal als ulls veure en un partit tan especial els culers vestint de negre. Que Guardiola repetís la mateixa alineació del Bernabéu –Iniesta, recuperat tornava a un onze en què també hi havia Abidal i Alexis– ja va ser un bon símptoma. Com a mínim, un senyal del respecte que el tècnic blaugrana professa al rival ciutadà. Pochettino tampoc va amagar cap carta. L'entrada d'Amat (no jugava en la lliga des de l'octubre) al lloc de Galán va ser la seva única variació en una nit en què ben aviat va quedar clar que el partit seria de pulsacions altes. Pochettino va demanar que posessin ritme al partit i la seva sortida va ser un avís per a un Barça que aviat es va adonar que els locals els obligarien a arremangar-se. El Barça es va avançar, però als 5 minuts, ho hauria d'haver fet l'Espanyol. Va ser en una doble rematada de Verdú que primer Valdés (de manera miraculosa) i després Piqué i el pal van desbaratar com van poder. L'esglai, a banda de pujar els decibels a Cornellà, va fer espavilar el Barça, que en un parell d'arribades va imposar la seva autoritat. En el minut 12, Cesc després d'una assistència de Messi introduïa la pilota a la xarxa en una errada del porter Cristian però Turienzo, amb bon criteri, anul·lava el gol perquè l'argentí es va ajudar amb la mà per controlar la pilota que li va robar al porter blanc-i-blau. Tres minuts després, però, el maresmenc no va fallar. Va ser després d'una precisa assistència d'Alves que lluny, però ben desmarcat la va convertir en gol amb el cap. La parròquia va recriminar al seu porter que podria haver fet alguna cosa més. És cert, però el que ningú podrà recriminar al 4 blaugrana és el seu sentit de l'ubiqüitat. Sempre és al lloc oportú. El novè gol en la lliga (catorze en la temporada) l'evidència com el segon millor salvavides de l'equip de Guardiola.

Semblava que el camí s'aplanaria per als blaugrana, però el que ningú podrà tirar en cara a l'Espanyol és la seva capacitat de sacrifici. Altres haurien llançat la tovallola, però ells van seguir incomodant el partit a un Barça que no es trobava a gust. Irreconeixible en la precisió –ahir van fallar més pilotes que en els últims cinc partits– només Iniesta aportava llum en el partit d'anada i tornada que van imposar els de Pochettino. El Barça hauria pogut tenir un avantatge més ampli –Alexis no va encertar a controlar bé un caramelet de Xavi (10') i Cristian va fer servir els reflexos a la mitja hora en una rematada d'Iniesta (30')–, però en el tram final de la primera part, els de Poche van arribar massa fàcilment a les proximitats de Valdés. Ni Thievy (37'), ni Romaric (39') ni Verdú (40') van encertar en tres arribades molt fàcils que deixaven en evidència que els blaugrana tenien massa vies d'escampament al seu mig del camp.