Sempre ho ha tingut clar
Els antecedents a la banqueta. El president i dos jugadors del Palafrugell que va entrenar Tito coincideixen a assenyalar les bones qualitats del futur entrenador del Barça
Fa vuit anys de l'últim cop que Tito Vilanova es va asseure en una banqueta com a primer entrenador. Era tercera divisió, amb el Palafruguell, un equip que aquella temporada va baixar de categoria. “Ell no en va tenir la culpa, ni de bon tros. Va agafar l'equip després d'una primera volta horrorosa i ens vam quedar a un punt de la salvació”, aclareix Erundino Álvarez, que aleshores era el president del club empordanès. “Sóc gran i perdo la memòria, però crec que qui va recomanar el seu fitxatge va ser Domènec Torrent, avui un dels scouters del Barça”, explica també. “Estic molt orgullós de com li han anat les coses. Ara em pregunto: tan savi era?”, ironitza.
De l'etapa de Tito a Palafrugell ja fa vuit anys, però la idea segueix sent la mateixa. “Ho tenia molt clar. Hi creia i va fer que el grup hi cregués”, assegura Sergi Lluís Cruz, Sepu, un dels jugadors que Tito va entrenar en aquell equip. “Anaves a cada entrenament amb il·lusió perquè ens ho passàvem bé. Entenia el que necessitàvem”, afegeix. “Va canviar els entrenaments. Vam fer rondos, vam treballar les possessions i també l'estratègia”, comenta Joan Bayona, el porter del Palafrugell de Tito.“Se'ns va guanyar, tot i ser molt seriós. Parlava molt amb tots nosaltres, individualment”, conclou.
Al despatx
Després d'aquella experiència, va seguir a l'Empordà, però per fer de secretari tècnic al Figueres. “He treballat amb moltíssima gent però mai tan a gust com amb en Tito. Tenim les mateixes idees i és una persona que sap escoltar, oberta i dialogant.” Qui parla així és Josep Marí Gonzalvo, el tècnic que Vilanova va triar per tirar endavant aquell projecte. “Ens coneixíem de feia temps. Ell estava al cadet del Barça i jo entrenava el filial. Quan va arribar al Figueres va pensar en mi. Li estaré sempre agraït”, reconeix.
També amb paraules d'elogi s'expressa José Delgado, un dels entrenadors ajudants amb qui Tito Vilanova va treballar quan va ser secretari tècnic del Terrassa (el primer entrenador era Jordi Vinyals). “Era molt exigent, en tots els sentits. Va endreçar la secretaria tècnica, la va actualitzar. El Terrassa va créixer molt amb ell”, diu. Delgado confessa també que veient el Barça de les últimes temporades li vénen al cap les converses que va tenir amb Tito Vilanova en aquells dies i assegura que el successor de Guardiola “va de cara, diu les coses tal com són, transmet credibilitat” i que “tenia molt clar, sobretot, com s'ha d'entrenar la seva manera de jugar.”
Una banqueta coneguda
Tot i haver-ho fet en moments puntuals, Tito Vilanova ja sap què és dirigir el primer equip sense la presència de Pep Guardiola al seu costat, situació que s'ha produït tres vegades, tot just després de les expulsions del de Santpedor. L'estrena va arribar en els quarts de final de la primera lliga de campions, contra el Bayern de Munic. En l'anada, Guardiola va ser expulsat per Howard Webb en el minut 10 per protestar amb reiteració un clar penal sobre Messi. Tito Vilanova, doncs, va passar a ser el primer entrenador la resta del partit i també en la tornada, en què, a més, va fer la roda de premsa posterior a l'1-1 a l'Allianz Arena.
La següent expulsió de Guardiola no trigaria a arribar, ja que va ser en la penúltima jornada de lliga d'aquell curs, contra l'Osasuna, tot just abans de la final de Roma, en què Rubinos Pérez va mostrar una targeta vermella injusta al debutant Marc Muniesa, una decisió que va encendre el Camp Nou i Guardiola, que també va ser expulsat. Així doncs, Tito Vilanova va tornar a dirigir l'equip, a Riazor, en la jornada que tancava la històrica temporada del triplet. La seva última experiència va ser el curs següent, després de la famosa expulsió de Guardiola a Almeria, en què el tècnic, segons Clos Gómez, es va dirigir a ell a través del micròfon de l'auxiliar dient-li: “Ho xiules tot al revés. No t'assabentes de res.” En la jornada següent, en què el Barça rebia el València, Tito va dirigir l'equip, mentre que Guardiola va haver de seguir el partit des de la graderia. A part d'aquestes tres ocasions puntuals, Vilanova també va haver d'assumir, en dos partits, tasques pròpies del primer entrenador –excepte en el cas de Karanka–, com atendre els mitjans.
