El Barça cau en un Gamper experimental

Ahir no es tractava, només, de deixar-se portar per la il·lusió dels nous fitxatges. Va ser un Gamper diferent, potser especial, com tots els retrobaments. La parròquia i l'equip no es veien des de Roma. N'hi havia ganes, més enllà de l'ansietat per veure Ibra, el gran reclam del torneig. Hi havia ganes d'un «gràcies» mutu i un «jo hi sóc si tu vols ser-hi», de l'afició als jugadors, indispensable per afrontar el futur exigent del pròxim curs. El Barça va caure per la mínima en el primer dels 44 Gampers en què queda sense marcar. Des de l'estiu del 2005, el Barça no perdia aquest trofeu estiuenc. És el segon Gamper que perd el club català en quinze anys. Una anècdota, al cap i a la fi, d'un partit bàsicament experimental.

Sobre la gespa –massa tova–, Guardiola va presentar en societat projectes interessants com ara Fontàs i Jonathan –els millors dels nois que s'estrenaven ahir a l'estadi–, i va donar tota la segona part a Ibrahimovic. El suec va completar un debut discret, però ple de detalls que conviden el barcelonista a la il·lusió.

Decidit al fet que l'amistós no signifiqués temps perdut, Guardiola va presentar un equip amb majoria d'habituals suplents, però va fer lloc a un experiment interessant. L'entrenador va avançar Touré Yaya a la demarcació d'interior. El qui va ser el comodí clau a Stamford Bridge i a Roma en la temporada passada, desplegant-se com a defensa central amb total naturalitat, torna a ser objecte d'estudi del seu tècnic. La prova va resultar positiva. Es diria que només li calen minuts d'adaptació. El mig va aportar bona circulació a un toc i aquelles arrencades que fa com si s'oblidés que és un jugador altíssim i pesant. Probablement té futur l'experiment, perquè, a més de mostrar que n'és capaç, Touré va aportar recuperació de pilota allà on el rival inicia el joc. Una d'aquestes accions, en robar la pilota a Barry, va generar una ocasió clara que ell mateix va voler definir amb un xut desviat. L'africà ofereix un altre recurs: l'intercanvi de la demarcació amb Busquets, un altre mig centre capaç d'associar-se i fer-ho bé com a interior.

La resta de novetats era la presència de noms encara poc coneguts com ara el lateral Montoya i el central Fontàs, procedents del planter. La possibilitat dels nois del futbol de base d'arribar al primer equip creix al mateix ritme que decauen les opcions de mercat. El Barça, expert a portar amb cura l'evolució dels més joves, corre el perill d'haver d'accelerar etapes per culpa dels buits que la secretaria no ha sabut encara omplir amb operacions de mercat.

Sigui com sigui, ni Montoya ni Fontàs van desentonar en la primera part. El lateral va perdre en algun moment la posició, però es va saber moure, va fer un parell d'anticipacions interessants i va mostrar confiança en provar un xut llunyà que va sortir desviat. És possible que a Montoya li falti encara una mica per omplir amb garanties el lloc de suplent d'Alves, la qual cosa no passa amb Fontàs. El central, amb molta presència física i una esquerra molt sensible per ser un defensa, va resultar una notícia il·lusionant. Va jugar amb autoritat i va treure la pilota amb encert. També Guardiola va donar minuts a Marc Bartra, que va deixar alguns moviments interessants.

Novetats al marge, el City, injustificadament tímid contra un equip ple de suplents, la va encertar en un contraatac ben conduït per Tévez que va definir Petrov. El gol, una anècdota, al cap i a la fi, va motoritzar Guardiola, que va enviar a escalfar Messi, Ibrahimovic, Alves... Els pesos pesants. I l'afició els va saludar, il·lusionada.

Ibrahimovic i Messi es van buscar ja en la primera jugada de la segona part. L'entrenador els havia enviat al camp juntament amb Alves, Jonathan –el germà de Giovani dos Santos–, Thiago i més tard Gai, Piqué, Muniesa i Henrique. El partit va canviar al ritme de Messi, que continua generant aquells moments Messi, que s'inicien amb una cursa i fan que l'afició es permeti el luxe de somiar que qualsevol cosa pot passar. L'argentí buscava Ibra desesperadament. Al suec li calen encara minuts de vol, però va exhibir tècnica i potència, justament el que s'espera d'ell. Coses del repertori del nouvingut: driblatges en sec, un parell de salts espectacular buscant el cop de cap, una ocasió clara que va definir amb un toc i el porter va desviar in extremis i una assistència delicada a Messi, que no va arribar per un pèl. L'oportunitat del suec i un xut al travesser de Jonathan –amb Fontàs, les millors novetats de la nit–, van ser les ocasions més clares del Barça.

L'equip de Guardiola, visiblement menys sencer que el City –ja ficat de ple en la competició oficial–, ho va intentar fins a l'últim minut. Ibrahimovic, Thiago i Messi, amb un xut violent al pal, van ser la imatge de l'assetjament final del Barça.