El primer gol d'Ibrahimovic, per esvair els dubtes

Restaven sis minuts per al final quan Zlatan Ibrahimovic s'alliberava. Com els bons rematadors, de cap, en planxa, i sense dubtar el suec batia el porter Juan Pablo i feia el seu primer gol amb la samarreta blaugrana. Va ser una gran notícia. A efectes pràctics el gol no serveix de gaire (Bojan i Keita també de cap havien aplanat l'estrena del Barça en la lliga), però en l'aspecte mental tindrà els seus efectes. I és que el partit agonitzava amb el públic del Camp Nou dubtant del rendiment d'un davanter que està cridat a fer molts gols amb el Barça. Ibrahimovic no el va celebrar amb l'entusiasme que potser mereixia l'oportunitat. De fet, és un bon símptoma. Ell sap que l'han fitxat perquè marqui gols i la confiança que té en si mateix és immensa. Amb tot, és extraordinàriament positiu que el suec s'estreni. En un món en què la comparació és inevitable, el Barça estava a punt de sumar els tres primers punts en la lliga però la gent només feia que parlar d'Eto'o. Ibrahimovic és el primer que sap que està lluny del seu millor nivell de joc i malgrat que el seu entrenador li ha donat tot el temps del món, entén que el públic el miri amb lupa. Potser la gent pensava que l'adaptació i el rendiment serien immediats; el suec va progressant poc però adequadament. Treballa en defensa i és un argument de pes en les jugades a pilota aturada. Per això després de veure que Bojan i Keita –en el primer temps– havien tret petroli en dos córners xutats per Xavi, no va dubtar, a sis del final, a buscar la desmarcada quan el de Terrassa tornava a la línia de córner. Va enganxar un refús de cap de Gregory i va superar el porter de l'Sporting. El suec ho havia intentat abans per terra, mar i aire. Als tres minuts no va rematar bé una bona assistència de Pedro i als 29 va fer aixecar els aficionats dels seients en la millor acció d'ahir. Va deixar clavat Sastre amb un regat sec amb l'esquerra i va xutar (fora però amb molta intenció) amb la dreta amb una gran velocitat d'execució. Abans del decans, ho va tornar a intentar (fluix i poc col·locat) després d'un bon passi de Xavi, i tot just començada la represa (47') no va arribar per poc a una bona centrada de Maxwell. Per això va ser tan important que aparegués al final. Diuen que la confiança del suec en si mateix no té sostre, però el gol d'ahir li va treure una angoixa que segurament compartia Txigrinski veient-lo des de la llotja. L'ucraïnès va començar a veure com actua l'afició del Camp Nou. Sap que, examinat Ibrahimovic, compartirà amb el suec bona part de les mirades. És el que té arribar a un equip campió. El passat serveix de poc.