«Guardiola està fet de material noble»

–«Sorprèn que un entrenador raoni i dignifiqui la sala de premsa després d'haver-hi hagut d'escoltar moltes ximpleries. L'ha convertit en un fòrum de debat. Però ja fa anys que Guardiola diu coses interessants i coherents.»

–«És important que els llibres biogràfics es facin des de fora, i no al dictat del personatge. Fer-ho des de fora té l'interès de la imparcialitat.»

–«Sí. Com a esportista i com a persona té moltes coses a dir, i a més tot el seu pensament futbolístic és coherent i estructurat i fa molts de temps que està madurat i està paït. Guardiola estructura el seu pensament des que era un nen i comença a escoltar i tenir els ulls oberts a tot el que l'envolta. I del que sent i del que veu configura el seu propi pensament.»

–«Hi ha un nucli fonamental d'idea futbolística del qual no només no se n'amaga sinó que se'n sent orgullós, que és la idea de futbol de Cruyff. El seu marc ideològic futbolístic és aquest. Llavors hi ha més aportacions, però mai per desvirtuar aquest pensament central, sinó per complementar-lo i aportar-li més efectivitat. Per això, per exemple, li agrada també l'Ajax de Van Gaal que guanya la copa d'Europa del 1995.»

–«Segur. Així com ha après les coses bones, també s'ha fixat en allò que no li agradava o que s'ha demostrat que perjudica més que no pas beneficia. La seva actitud en públic defugint polèmiques innecessàries ho demostra. Ho fa amb arguments, ironia, intel·ligència i sentit de l'humor.»

–«Perquè venim d'una tradició absurda en què no estava ben vist tenir inquietuds intel·lectuals, però també perquè la majoria d'entrenadors i jugadors no responien a aquestes característiques. Ara, però, els entrenadors tenen un perfil molt diferent dels de fa anys. S'ha avançat molt.»

–«El que feia por del seu debut era el moment, ja que el club venia de dos anys esportivament nefastos, amb una plantilla molt bona, cosa que ho agreujava. El Barça ha passat llargues etapes de sequera, però veníem de dos anys injustificables i amb un club en convulsió. Aquest era el perill. Ell estava destinat a ser algun dia entrenador del Barça, i estava més capacitat, més preparat, més mentalitzat i sabia més bé on es ficava i com s'hi ficava i què havia de fer per sortir-se'n del que ningú pensava.»

–«És curiós, ell era el seu secretari tècnic. Però guanya Laporta i s'ha de distanciar un temps del club. Vés a saber si ara seria a la banqueta.»

–«La solució fàcil era Mourinho. Però Laporta té una voluntat revolucionària que quan la té controlada li serveix per no caure en solucions fàcils. Aquest és un dels grans mèrits de Laporta: haver portat Guardiola.»

–«Ell ho condiciona al fet que estigui a gust, que en tingui ganes. Jo crec que té ganes d'entrenar molts més anys. I si continuen els èxits podrà marcar les condicions de treball.»

–«Són 150 frases amb què intento saber, descobrir i analitzar de quin material està fet Pep Guardiola. A tots ens agrada com ho fa, però això ni s'improvisa ni és un paper. Es tracta d'explicar què pensa i quins són els seus valors, que li vénen d'endins. I és clar que és un material noble i que ell mateix ha sabut fer-se uns acabats molt atractius.»

–«El 2003, en les eleccions al Parlament, tothom volia encarnar la figura d'un Laporta jove, triomfador, el Laporta kennedià. Guardiola, de moment, s'allunya d'això i és bo. No passa perquè ell no entra en el joc.»

–«Me n'agrada una dels seus pares que diu: ‘En Josep pateix molt i ens fa patir.' M'arriba al cor.»