El Rubin, l'escenari on guanyar-se un bon fitxatge per a dos argentins, un equatorià i un madrileny

Arribar des de l'Equador a Kazan no és una experiència fàcil, no només pel clima. Passar de jugar a l'Amèrica del Sud a fer-ho en la lliga russa pot suposar un xoc cultural similar al que va patir el madrileny César Navas quan va abandonar Santander per la capital del Tatarstan. «El primer partit estàvem ja sota zero, i em van dir que encara era bon clima», recorda el defensa, que havia jugat al Nàstic. Ell, els argentins Cristian Ansaldi (lateral) i Alejandro, Chori, Domínguez (davanter) i l'equatorià Christian Noboa (mig) conformen la comunitat hispana d'un club, el Rubin, que avui amenaça el campió d'Europa. Tots tenen clar que és una experiència constructiva, que no els agrada el clima i que jugar amb el campió rus la Champions és un trampolí per escapar del fred a un destí millor.

Alguns, com el Chori Domínguez, ja fa molts anys que són a Rússia. El Rubin el va fitxar des de l'Argentina, on s'havia fet un nom gràcies, en part, a guanyar el mundial sub-20 del 2001 i en clubs com ara el Quilmes i el River Plate. Després va saltar al Zenit de Sant Petersburg. Des de fa un any, ha tornat al Rubin, en què és, de llarg, el millor jugador. «Té visió de joc, gol, tira bé les faltes, els penals. Té una gran cama dreta i nivell de sobres per jugar en clubs més grans», comenta Raúl Ruiz, el preparador físic espanyol del club local. El Chori, de fet, va fer l'assistència del segon gol dels russos al Camp Nou. Ansaldi, l'exjugador del Newell's Old Boys de Rosario, com Messi, ha arribat a Rússia sense fer tant de soroll, i fins que no l'ha convocat Maradona, no ocupava titulars en la premsa. «Un jugador sobri, metòdic, amb projecció ofensiva», comenta Ruiz, que també defineix el madrileny Navas com un dels «puntals de l'equip per la sortida de pilota que dona i la sobrietat defensiva». L'últim jugador de parla castellana, i l'últim a arribar, és l'equatorià Cristian Noboa, «tot un tot terreny, que fa molta feina». Els quatre jugadors confien a poder marxar ràpidament d'un club en què no se senten malament, però al qual no és fàcil adaptar-se. «Als argentins els costa molt trobar els seus productes, com el mate o la carn per fer asados», reconeix Ruiz, que s'ajunta molt amb ells per passar l'estona en una ciutat «tranquil·la, on no falta de res, on tens bons restaurants», però on el clima marca la diferència. Per això, tots volen aprofitar aquests partits de Champions, gran aparador europeu, per guanyar-se un traspàs a un escenari millor. El Chori pot ser el primer a marxar. Ha fet dos gols i una assistència en tres partits, i diuen que l'Espanyol, el Vila-real i el Saragossa ja es barallen per un home que acaba contracte al desembre, quan més fred farà a Kazan, quan haurà acabat la lliga i potser l'aventura europea d'un Rubin que s'ha convertit en el club en què prenen mate sota zero quatre bons jugadors que busquen guanyar-se el dret de jugar al sol en un club de renom.

Els quatre confien a promocionar-se per marxar a un club gran, com podria fer el «Chori» en breu