Kazan, la ciutat dels miracles religiosos i esportius

Ja de bon matí, desenes de sofertes venedores aguanten els set graus sota zero de temperatura mentre intenten vendre records al principal carrer comercial de Kazan. Al costat de les postals, de les nines matrioixques i dels barrets tàtars, un munt de bufandes del Rubin tenyeixen de vermell i verd una ciutat blanca per la neu.

El futbol s'ha fet un espai en el dia a dia d'aquesta ciutat de ritme pausat, i el partit contra el Barça és un dels esdeveniments més importants que es viu des que es van «celebrar els 1.000 anys de la ciutat» el 2005, segons un periodista local. En segon pla queden els partits que aquests dies juga l'equip de voleibol local, el Zenit, en el mundial de clubs dels Emirats Àrabs Units. Capital emergent de l'esport rus, Kazan ja té un equip en un mundial a terres àrabs, tal com tindrà el Barça el desembre vinent. Si els Emirats organitzen aquestes competicions és pels diners. Si el Rubin té clubs campions en futbol o en voleibol, és pels diners. Si el Barça serà als Emirats d'aquí a poc evitant el fred, serà pels diners i per una aposta de club diferent, especial.

A Kazan, però, no es creuen aquestes lectures simplistes pròpies de periodistes escèptics. Darrere de l'èxit del Rubin no hi ha només un feix de rubles. Avui el Barça tindrà un rival més important que el fred, se les heurà amb el mur de la fe: «Guanyar al Camp Nou va ser un miracle, per la qual cosa no confiem repetir-ho avui, però som una ciutat amb fe», afegeix una jove d'ulls d'ametlla tàtars preciosos, que teòricament vigila l'accés a la sala de premsa, però en veritat mira embadalida Messi, com si fos un extraterrestre arribat a Kazan. Mirant-la, un es pregunta com van arribar els russos a parir dites populars com ara aquesta: «No desitjaria aquest mal ni al pitjor dels tàtars.» Tan encisadors que són...

Sí, la noia parla de fe. Kazan té molta fe. Té tanta fe com fred. Aquí s'alça l'església de Nostra Senyora de Kazan, construïda en honor de la icona ortodoxa més famosa de tota Rússia, icona que va ser robada al principi del segle XX i va desaparèixer per sempre més. Aquí se'n guarda una còpia que mobilitza molts pelegrins amb fe, malgrat que no és l'original. Aquell original que protegia la «gran mare Rússia», per la qual cosa, quan va ser pispada per lladres que buscaven el seu or, van deixar el país a punt per ser controlat per les ordes «d'ateus comunistes», com diu una àvia local. Aquí a Kazan, però, els musulmans també pelegrinen a la mesquita principal de Rússia, la de Qol-Särif, temple del mal gust per la seva arquitectura a mig camí del classicisme i la modernitat mal entesa. Tant a les portes de l'església com de la mesquita, però, trobem les mateixes bufandes. Els mateixos colors verd i vermell que han obrat el miracle del futbol local: passar en set anys de jugar a segona a guanyar al Camp Nou. Ara, els «maleïts ateus», tal com ens defineix una dona que afirma que la desaparició de la famosa icona va ser la causa de l'ascens del comunisme, sabem que, de miracles, res de res. Si de cas, és el miracle dels rubles.