Amat, una volta d'honor

Un honor. Així és com valora Jordi Amat Maas (21-03-1992, Canet de Mar) la volta que tot just ara celebrarà amb el primer equip. En el matx contra el Mallorca del 24 de gener passat, l'estadi de Cornellà-el Prat presenciava l'aparició d'un nou futbolista del planter a qui se li feia realitat prematurament la seva gran il·lusió malgrat estar en edat juvenil i tan sols haver disputat fins a aleshores cinc partits amb l'equip filial. «Estic infinitament agraït per la confiança que han dipositat en mi. El debut no l'oblidaré mai. Va ser per la lesió de Moisés Hurtado i amb la incidència de l'àrbitre que no em va deixar entrar, però pensava que aquell dia ja no es tornaria a repetir o passaria molt de temps i resulta que he acabat jugant cinc partits a primera.» El central, que avui sabrà si repetirà titularitat amb l'equip de Pochettino per les diverses baixes o bé si serà inclòs en la convocatòria del filial pel partit de salvació de diumenge contra el Guijuelo, ha seduït el cos tècnic blanc-i-blau. I és que Amat té fusta de líder. «A excepció del juvenil A i el filial, on acabo d'arribar, he estat capità en tots els equips de les categories inferiors en què he jugat. M'agrada parlar molt, tenir bona relació amb tots, estic molt segur de mi mateix i tinc molta confiança i les idees molt clares», reconeix. El seu tarannà no ha passat desapercebut ni pel vestidor ni pels aficionats que tenen en Amat com un jugador especial. Amat també ho ha detectat. «Si ho pensen és perquè em deuen veure una persona molt oberta. Sóc molt tranquil i m'agrada molt obrir-me a la gent, sobretot si és gent que comparteix els mateixos sentiments que jo i en aquest cas la militància com a periquito.»

El central, que va arribar al club als vuit anys procedent del Canet de Mar, es considera un home afortunat. «Lluís Planagumà em va fitxar després d'un partit amb el Canet de Mar contra el Barça que vam empatar a tres. Van fer un molt bon partit i d'aquell equip van fitxar set jugadors i ara només hi continuo jo...», sentencia el defensa amb un to d'orgull per tal circumstància. Gairebé deu anys després i mesos després de deixar de debutar amb el juvenil A, Amat ha jugat de titular diversos partits a primera i ha mantejat l'ídol de l'espanyolisme, Raúl Tamudo, el dia del seu comiat. «Avui [per ahir] en l'entrenament ho hem comentat. Tamudo va debutar quan jo tenia cinc anys i va fitxar per l'Espanyol l'any 1992, quan jo naixia», assegura un futbolista que no coneix l'Espanyol sense l'excapità i que, per tant, ha viscut l'etapa més prolífera de títols del club. «Hem patit alguns anys, però, per mi, l'Espanyol és un club guanyador. Hem d'intentar anar cap amunt un altre cop, perquè tenim jugadors, planter i la millor afició.» Ho assegura Amat, l'home que destil·la seguretat per naturalesa i que té clar que encara és a anys llum de la seva línia de meta. «Tinc contracte juvenil i en unes setmanes parlarem amb el club. Òbviament, m'agradaria fer la temporada amb el primer equip, però si he de jugar en el filial no m'importa. El que tinc clar és que vull jugar sempre aquí.»