A reveure, Montjuïc
L'Espanyol juga avui el partit 275 a l'Olímpic, un estadi que abandona, on no s'ha sentit mai bé però que és on ha celebrat el centenari, on ha alçat dues copes, on ha vist fer història a Tamudo i on ha plorat un subcampionat de UEFA
La història de l'Espanyol anirà lligada per sempre amb l'Estadi Olímpic Lluís Companys, el recinte on l'entitat blanc-i-blava ha viscut els darrers dotze anys des que el 21 de juny del 1997 va tenir lloc el darrer matx al desaparegut estadi de l'avinguda de Sarrià.
El primer partit de l'Espanyol a l'estadi barceloní, resolt amb empat a un gol, va ser el 19 d'agost del 1997 en el matx de la presentació de la plantilla contra el Betis, al qual van assistir 15.500 espectadors. Just una setmana més tard, el Milan de Fabio Capello era el convidat en el Trofeu Ciutat de Barcelona, que va decantar-se a favor dels locals en la tanda de penals després d'un empat a dos gols. Però el nou cicle, la nova etapa, el debut oficial dels blanc-i-blaus en lliga en la seva nova casa va ser el 7 de setembre d'aquell mateix any contra el Celta de Vigo, partit en què el visitant Bergés va fer tant el gol dels locals com el dels visitants del definitiu empat a un.
Des d'aquell dia a Montjuïc, l'espanyolisme ha pogut presenciar un total de 261 partits oficials: 227 de lliga, 18 de copa del Rei, 14 compromisos de copa de la UEFA i 2 partits de la supercopa d'Espanya. 124 victòries han celebrat els aficionats periquitos al llarg d'aquests dotze anys, en els quals han hagut de lamentar 72 derrotes i conformar-se amb 65 empats. En total, a les grades de l'Olímpic s'hi han cantat 389 gols dels seus jugadors i han vist batre la seva porteria en 274 ocasions. Entremig, 12 edicions del Trofeu Ciutat de Barcelona i el compromís contra l'Argentina en la cerimònia inaugural del centenari (14 de novembre del 1999) han elevat a 274 el total de partits que l'Espanyol ha disputat sobre la gespa olímpica. El d'avui, l'últim, serà el 275.
Sens dubte, i tenint en compte que l'Espanyol va abandonar Sarrià amb una perspectiva fosca, amb un horitzó i futur negre com el carbó i va emigrar a Montjuïc com un ànima en pena, el cicle a la Muntanya Màgica ha estat més que positiu. El club ha crescut de 17.283 socis en la primera temporada als 30.000 que té actualment. I a les vitrines del club els títols s'han doblat. Hi llueixen dues copes del Rei assolides el 2000 i el 2006 i un subcampionat europeu brillant gràcies a l'espectacular edició de la copa de la UEFA que l'equip d'Ernesto Valverde va realitzar la temporada 2006-07 amb un ple de victòries a l'Olímpic. Aquella UEFA, les dues copes, gols salvadors com el de Coro el curs 2005-06 contra la Real Sociedad o el rècord aconseguit per Tamudo com a màxim golejador del club en lliga sempre aniran lligades a la història de l'Espanyol en l'estadi Lluís Companys. L'estadi on l'entitat blanc-i-blava va celebrar el seu centenari l'any 2000 i on malgrat no sentir-s'hi ni identificat ni enamorat com a Sarrià el club ha escrit pàgines importants en la seva història. Unes planes d'un llibre amb 109 anys d'història que ara tot l'espanyolisme escriurà des de la nova casa de Cornellà-el Prat, que s'inaugurarà el proper 2 d'agost en un partit contra el Liverpool.
