Mosley perd el nord

Caminar al llindar del precipici té riscos, i tant la FIA com els equips de la fórmula 1 fa mesos que hi transiten. Però en aquest procés estratègic dels uns i dels altres ha estat Max Mosley qui ha passat de les paraules als fets. Incloure els equips en la F-1 del 2010 contra la seva voluntat i contra la inscripció condicionada que van fer, equival a una declaració de guerra. La FIA commina els dissidents a retirar les condicions abans d'una setmana, perquè, segons diu, la FIA no accepta condicions, sinó que les imposa. És una manera de veure-ho, però fa tot l'efecte d'una fugida endavant, d'una sortida retòrica sense fons real. Perquè els equips, si es mantenen units i, sobretot, si tenen Ferrari al costat –després del comunicat d'ahir, això és irrefutable– ho tenen tot per guanyar. La F-1 sense Ferrari és inviable en els termes actuals i la FIA ho sap. Per tant, estan condemnats a negociar. D'altra banda, els equips defensen la racionalitat –una reducció progressiva dels pressupostos de la F-1 i un únic reglament tècnic–, mentre que Mosley s'ha enrocat en uns plantejaments d'imposició que remeten directament a l'època feudal i que no tenen cap pàtina de realisme.