MOTOR / FÓRMULA 1
La FIA enverina la F1
Inclou els equips de la FOTA en la llista d'inscrits per al campionat 2010
Ferrari diu que si Mosley no es fa enrere se'n va, i l'escissió està servida
Entre els 13 equips no hi ha Epsilon, liderat per Villadelprat, i sí, Campos
La FIA va donar ahir el tret de sortida a la constitució d'un campionat paral·lel al de fórmula 1 amb els equips de l'associació de constructors (FOTA), és a dir, Ferrari, McLaren, BMW, Renault, Toyota, Brawn, Red Bull i Toro Rosso. A cinc d'ells (tots menys Ferrari, Red Bull i Toro Rosso), se'ls reconeix la inscripció condicionada a un acord amb la FIA que s'hauria de verificar abans de divendres vinent. En canvi, a Ferrari, Red Bull i Toro Rosso no se'ls reconeix la provisionalitat, ja que la FIA considera que estan vinculats contractualment amb el campionat.
La reacció de Ferrari va ser tan fulminant com immediata i, en un comunicat emès poc després que la FIA fes públic el nom dels equips elegits, la firma de Maranello va anunciar que no comptin amb els seus cotxes per participar en el campionat de F1 de la FIA l'any 2010, com a mínim en les condicions que vol imposar Max Mosley. Ferrari, que també recorda el caràcter condicionat de la seva inscripció, no diu enlloc que abandonarà la competició, sinó que deixarà el campionat de la FIA. Dit d'una altra manera, ahir el constructor per antonomàsia de la F1 va posar les bases d'un campionat paral·lel a la fórmula 1 cada vegada més probable, tot i que tampoc cal deixar de banda l'interès que la Scuderia ha manifestat els últims dies per les 24 Hores de Le Mans. Precisament, Luca de Montezemolo, president de Ferrari, donarà avui la sortida d'honor de la 77a edició d'aquesta cursa de resistència que la marca italiana ha guanyat nou vegades, la primera ara fa exactament 60 anys.
Sorpreses en els 13.
En canvi, sorprèn molt l'absència d'Epsilon-Euskadi, l'estructura que capitaneja el català Joan Villadelprat, que és un constructor de cap a peus (l'única cosa que no fabrica és el motor), té autonomia tecnològica, capacitat d'enginyeria, unes instal·lacions espectaculars i una solvència acreditada en la competició. A més, Epsilon té el pressupost cobert per a quatre temporades.
Continua l'estira-i-arronsa a tres bandes.
La clau de tot plegat la té, un cop més, Ecclestone. Amb tot l'enrenou, els consells d'administració de les marques d'automòbils poden haver arribat a saber coses que fins fa ben poc potser ignoraven. I que ara no estaran disposades a prosseguir. Com per exemple, acceptar que l'intermediari –Ecclestone– sigui qui guanya més diners quan els que se'ls juguen són precisament ells. Carlos Ghosn, el president de Renault, ho va deixar ben clar dimecres: «Nosaltres aportem la tecnologia, els motors i paguem els pilots. I si fem l'espectacle cal que ens retornin els beneficis de la fórmula 1. Actualment paguem per ser-hi, i això no és normal.» I va afegir: «Cal equilibrar-ho perquè hi hagi més constructors. Els intermediaris ja han guanyat prou diners, nosaltres volem reprendre el control de la fórmula 1.»
LA LLISTA FIA
Damnificats que esperen una segona oportunitat
També s'han quedat pel camí altres propostes solvents, com la de Lola (exconstructor de F1 i que continua fabricant monoplaces i cotxes de resistència) i Prodrive, la firma que regenta David Richards (que ja havia estat a la F1 amb BAR). Richards, però, ha sostingut greus discrepàncies amb la FIA al voltant del mundial de ral·lis (Prodrive feia competir l'equip Subaru i Richards, a més, gestionava els drets de televisió del campionat). Els altres sol·licitants com Superfund, March, Litespeed i Brabham, no oferien un projecte prou sòlid o estan esquitxats per litigis judicials. La FIA va comunicar que tenia fins a 15 peticions d'inscripció d'equips nous –en un clar intent de vendre que el seu nou reglament és positiu– i, als que van passar el primer filtre, els va enviar una carta comunicant-los que estan en una mena de llista d'espera per si acaba havent-hi renúncies. A la pràctica, Mosley es cobreix així les espatlles per si s'acaba verificant l'escissió i ha de fer entrar més equips per tenir els 20 cotxes preceptius.
Els nous: US F1
Ken Anderson i Peter Windsor són els caps del projecte que portarà a la fórmula 1 el primer equip americà després del Penske (1977). Anderson i Windsor, tots dos amb antecedents professionals en la F1, tenen clar que els seus pilots han de ser joves, no gaire coneguts –per evitar pressions innecessàries– i, evidentment, nord-americans. Consideren imprescindible tenir una base a Europa. Primer havien pensat en la seu d'Epsilon-Euskadi, però ara negocien per establir-la al circuit Paul Ricard.
Els nous: Manor Grand Prix
Més que John Booth, el creador de Manor –un equip present en la fórmula Renault i en la fórmula 3–; l'artífex que aquest projecte hagi merescut el vistiplau de la FIA ha estat Nick Wirth, que hi manté unes relacions excel·lents. Wirth és un enginyer aerodinàmic queva començar treballant a March –equip del qual Max Mosley n'era un dels quatre propietaris– i anys després va ser el fundador de Simtek F1. Últimament, ha estat el creador del prototip Acura, que disputa les American Le Mans Series.
Els nous: Campos Grand Prix
Adrian Campos renuncia a ser el constructor dels monoplaces del seu equip, responsabilitat que assumirà en exclusivitat la firma italiana Dallara en virtut d'un acord que, segons Campos, és de llarga durada i amb visió de futur. Com a propietari d'equip (Open Nissan, fórmula 3 i GP2) el d'Alzira ha fet molt més bona feina que en la seva etapa de pilot. Igual que US F1 i Manor Grand Prix, Campos utilitzarà motors Cosworth. El soci de Campos serà l'empresa Meta Image, especialitzada en gestió de temes esportius.