El Madrid va de turisme a Alcorcón i surt escandalosament golejat (4-0)

Manuel Pellegrini es prenia ahir el partit de copa a Alcorcón com si fos el compromís més important del món. El fet de fer concentrar la nit abans els seus jugadors en un hotel s'interpretava com un gest de responsabilitat i un missatge per indicar als seus deixebles que la copa no és un títol menor. Però, segurament, els futbolistes madridistes no van captar el missatge del seu tècnic. El Real Madrid va ser ridiculitzat com mai per l'Alcorcón, que va golejar la porteria de Dudek amb una facilitat increïblement impactant i amb un joc segurament mai vist en un equip de segona divisió B.

El conjunt local va donar diverses lliçons ahir sobre la gespa de l'estadi Santo Domingo. La primera, una filosofia de vida optimista: res en aquesta vida és impossible. La segona, cap a Florentino: els diners no fan la felicitat. I és que, des del primer segon del partit, el conjunt que entrena Juan Antonio Anquela va sortir disparat cap a la porteria de Dudek. Tres xuts de Rubén Sanz, Sergio Mora i Béjar en els tres primers minuts van fer actuar i alarmar el porter madridista. Tres minuts per comprovar que els jugadors de Manuel Pellegrini estaven de passeig i de turisme. Amb aquesta actitud i un rival motivat i il·lusionat com mai, el Madrid va arribar al descans humiliat i golejat amb tres gols en contra. Borja, poc després del minut quinze, va obrir la veda. El davanter local, soci del Madrid, marcava el primer gol del matx i donava el tret de sortida al festival local. Arbeloa evidenciava el desastre blanc amb un gol en pròpia porteria abans d'un xut al travesser de Béjar i el tercer gol, d'Ernesto. El Madrid, desaparegut, feia aigües pertot arreu. El president del Madrid, Florentino Pérez, i el director general, Jorge Valdano, a la llotja de l'estadi, no sabien on amagar-se. La vergonya era galàctica. Nefast va ser el partit de tot l'equip merengue, en especial de Guti, que va perdre els papers amb entrades desproporcionades i va fer un gest despectiu al públic aixecant el dit del mig. Això va obligar Pellegrini a deixar-lo a la banqueta després del descans i Jorge Valdano, a baixar al vestidor. Dels jugadors galàctics –tot i que ahir semblava que les estrelles eren els jugadors de l'Alcorcón– cap va salvar-se, però Drenthe, que ahir feia de lateral esquerre, va estar especialment desafortunat i va ser superat i desbordat contínuament per la seva banda, per on l'Alcorcón va iniciar tots els gols.

En la segona part, l'Alcorcón va voler continuar protagonitzant el partit de la seva vida i set minuts després de la represa, de nou Borja –que ha marcat sis gols als blancs en quatre partits– va tornar a superar la porteria de Dudek. El chorreo era ja de dimensions considerables. Un resultat, que amb el pas dels minuts el conjunt local hauria pogut ampliar i que el Madrid va ser incapaç de maquillar tot i un xut al pal de Van Nistelrooy ja quan el partit agonitzava.

Encara falta el matx de tornada, però el resultat escandalós deixa el Madrid amb un peu fora del torneig i amb molts dubtes que planen sobre Pellegrini. A més, ensorra i enterra el lema amb el qual Florentino Pérez va tornar a la casa blanca: «Torna la il·lusió.» Ahir va tornar a ser la casa dels horrors.