Espanya no brilla i només guanya per la mínima un defensiu Iraq

La copa de les Confederacions és una competició d'extrems. Ahir s'enfrontaven la millor selecció europea, amb el seu talent i els seus cracks que juguen en la lliga estatal o l'anglesa, amb una selecció iraquiana que no pot entrenar-se o jugar a casa per culpa de la violència, i amb només dos jugadors que juguen a Europa: el talentós Akram, que acaba de fitxar pel Twente, i el davanter kurd Hawar Mulla, que fa gols a Xipre. Dos extrems del mateix món futbolístic cara a cara. I al final, els més febles, tot i perdre 1-0, se'n van anar a dormir satisfets per haver evitat la golejada i perquè saben que depenen d'ells mateixos per classificar-se per a les semifinals: només han de derrotar Nova Zelanda en l'última jornada, si Espanya també derrota Sud-àfrica.

L'Espanya de Del Bosque no va jugar gaire bé. Va crear ocasions de gol per inèrcia, perquè té grans jugadors, però no sempre va saber trobar escletxes en l'entramat defensiu de l'Iraq, que jugava amb els 11 homes tancats al seu terreny de joc. Del Bosque va apostar per obrir el camp amb Cazorla i Mata a les bandes, però va deixar un pèl sol Xavi, que va trobar a faltar Cesc. En defensa, Piqué va debutar en la competició i gairebé no va tenir feina. Quan en va tenir, però, la va executar a la perfecció. L'Iraq, però, no volia atacar (Milutinovic va deixar a la banqueta la seva estrella, Mahmoud, per fer jugar més homes defensius), i es va limitar a defensar amb ordre, sacrifici, molt de cor i gens de violència, mentre els estatals tocaven al pilota i creaven algunes ocasions que Villa solia enviar fora, o aturar el porter Kassed. Després d'un primer temps frustrant per a la campiona europea, però, Villa va fer l'1-0 de cap, el gol que significa que Espanya ja és en les semifinals, i que Milutinovic continua fent miracles: l'Iraq encara es viu.