El Sabadell i l'Alcoià van protagonitzar un partit vergonyós el curs passat
El Sabadell-Alcoià de l'última jornada de la 08/09 va ser esperpèntic, més pendents del Narcís Sala que de jugar
Una cosa és segura aquesta tarda a la Nova Creu Alta, que el Sabadell-Alcoià no tindrà res a veure amb el de la temporada passada en l'última jornada de lliga, en què es van engegar de sobte els recs automàtics del camp per perdre temps. Aquell 10 de maig de 2009 es jugaven dos partits transcendentals entre els quatre primers classificats –Sabadell (3r)-Alcoià (1r) i Sant Andreu (4t)-Vila-real B (2n)– i el que passava en un camp influïa en l'altre. Com sempre en les últimes jornades, tots els partits han de començar a la mateixa hora per evitar, precisament, el que va acabar passant. L'Alcoià i el Vila-real B estaven empatats a 72 punts, amb el gol-average a favor dels alacantins. Per tant, per ser campió havia de fer el mateix resultat que els groguets. El Sabadell sabia que, amb un empat, en tenia prou per ser com a mínim quart i, per tant, en funció de si el Vila-real B no guanyava al Narcís Sala, un empat els servia als dos. I el Sant Andreu necessitava que el Sabadell no guanyés per ser tercer en lloc de quart. I es va notar. La picaresca va fer que tant a la Nova Creu Alta com al Narcís Sala intentessin començar més tard que els altres. Aquesta batalla, però, la van guanyar els andreuencs, ja que l'afició va llançar un munt de rotllos de paper higiènic al camp just abans de començar. Però la guerra la van guanyar a la Nova Creu Alta ja que, a banda de múltiples pèrdues de temps entre els dos equips, a l'equador de la segona part es van engegar accidentalment els recs automàtics de la gespa, cosa que va fer que l'àrbitre allargués 12 minuts més un partit en què no va passar res (un xut a porta per banda) fins que no es va saber el resultat del Narcís Sala (3-2 per als andreuencs). La derrota del Vila-real B permetia a l'Alcoià ser líder amb l'empat, que és el resultat que classificava al Sabadell per a la fase d'ascens i, per tant, tots contents. Menys el fair play, clar.
Enguany, objectius ben diferents
L'Alcoià fa unes temporades que du una línia força regular i acostuma a estar sempre lluitant per estar a la part alta, i aquest curs no és una excepció. En canvi, el Sabadell és més irregular i, després de l'èxit de l'any passat, en aquest mai ha competit amb els millors, i l'únic consol, un cop salvats del perill, és classificar-se per a la copa del Rei de l'any que ve. Per al partit d'aquesta tarda, l'Alcoià hi arriba amb un equip ple de baixes, però amb homes importants a l'onze inicial com el tortosí Víctor Curto, Diego Jiménez o Luis Gil. Pel costat arlequinat, Pirri recupera Robles i Chapi Arnau, mentre que prefereix no forçar la reaparició de Bermudo (foto) i l'ha deixat fora de la convocatòria; i encara més tenint el jove Àlex Ruiz fent un molt bon paper. La resta de l'equip serà el mateix de les últimes jornades.
