Futbol català

Carles Puigdemont

Alcalde de Girona

“Ser on som és un privilegi”

L'alcalde assegura que la trajectòria del Girona “l'ha posat en el sac dels èxits de la ciutat” i ha travessat fronteres

“L'oportunitat de tenir un estadi en una altra part de la ciutat ja es va perdre fa anys”

El Girona ha fet molts esforços per socialitzar el futbol i acostar-lo a gent
que potser no tenia capacitat d'anar-hi
No és presentable que les institucions públiques siguin propietàries de clubs professionals. No és el nostre model
És inviable que el club acabi comprant l'estadi, i també que s'utilitzi el bosc del davant. Ho hem deixat molt clar
Un ‘business center' a Montilivi? El que decideix què es
fa a l'estadi és l'Ajuntament, i tenim la idea de no fer-ho

L'alcalde de Girona va veure “gent con­vençuda, cons­ci­ent i res­pon­sa­ble” en la seva visita a la plan­ti­lla. I, tot i les dues der­ro­tes segui­des de l'equip, Car­les Puig­de­mont veu el got mig ple.

Va poder seguir el par­tit de Vila-real?
El vaig seguir a tros­sos. Com tots, patint i sobre­tot pen­sant en la gent que havia de tor­nar, que ho fes bé i amb ànims. Perquè queda lliga i que­den pos­si­bi­li­tats que no podem mal­ba­ra­tar.
L'ascens directe es com­plica?
Es com­plica mirat amb ulls d'avui, però si al prin­cipi o a mit­jan tem­po­rada ens hagues­sin dit que seríem aquí, ho tro­baríem un pri­vi­legi immens.
Creu que hi ha cap motiu perquè apa­re­gui el desànim?
No. Insis­teixo que la gent faci memòria. Qui no hau­ria fir­mat això a prin­cipi de tem­po­rada? Tenim pos­si­bi­li­tats molt seri­o­ses de pujar; ser on som és un pri­vi­legi. Ens hem de treure el bar­ret amb el sacri­fici i l'esforç dels juga­dors, i ara és quan hem d'aju­dar-los més que mai.
Fa cinc anys que el Girona és a segona A, però mai com ara havia estat a les con­ver­ses de car­rer. Ho per­cep?
La tra­jectòria del Girona l'ha posat en el sac dels èxits de la ciu­tat, al mateix nivell d'altres èxits sonors que té la ciu­tat. I, a més, ha tra­ves­sat fron­te­res. No és un entu­si­asme que es vis­qui només a la ciu­tat, sinó a les comar­ques giro­ni­nes, i de fora la demar­cació em trobo gent que viu amb molta expec­tació i il·lusió la pos­si­bi­li­tat que el Girona pugi a pri­mera. Això no ens ho pot treure ningú.
Fins i tot als mit­jans de fora de la demar­cació se'n parla més.
El que passa és que la premsa naci­o­nal sem­pre arriba tard a aquests debats, tant la pública com la pri­vada. Però ben­vin­guda sigui i tant de bo ja sigui sem­pre així. Hi ha vida intel·ligent més enllà de Bar­ce­lona, i també espor­ti­va­ment. El Girona n'és un cas.
Girona és l'única demar­cació cata­lana que no ha tin­gut mai repre­sen­tació a pri­mera.
Seria una fita històrica. Crec que hi ha massa, tant d'espec­ta­dors com d'afició en prac­ti­cants de fut­bol, i només la gran pro­xi­mi­tat amb Bar­ce­lona pot expli­car que no haguem tin­gut mai un equip a pri­mera. L'afició hi és, les ganes hi són, el talent hi és i crec que els mèrits també hi són. El Girona està fent mèrits per ser-hi sense que hagi de depen­dre que ningú li regali res.
A Vila-real hi havia 1.800 segui­dors, i l'estadi s'omple. Creu que és pas­sat­ger o que es pot començar a con­so­li­dar afició?
Crec que una gran part d'això ja serà con­so­li­dació estruc­tu­ral si es con­ti­nuen fent les coses bé, inde­pen­dent­ment de si es puja o no. Això és impor­tant, perquè veig que és una afició molt trans­ver­sal, molt plu­ral des del punt de vista ter­ri­to­rial, i que ve a veure bon fut­bol. Aquests són els ingre­di­ents bàsics. És ine­vi­ta­ble que hi hagi una part fluc­tu­ant, però el gros s'està con­so­li­dant.
Hi va haver algun ple que va estar a punt de pro­vo­car un caos greu. Els va pre­o­cu­par?
Recordo un par­tit, només un [con­tra el Múrcia]. Tam­poc hi estàvem acos­tu­mats. Va ser un beneït pro­blema perquè ens va ense­nyar camins de solució. Crec que en aquest sen­tit no hem pas de patir més.
Va ser necessària l'empenta del club amb invi­ta­ci­ons perquè anés més gent a l'estadi?
El club ha fet molts esforços per soci­a­lit­zar el fut­bol, per apro­xi­mar-lo a col·lec­tius més des­a­fa­vo­rits o a gent que no té tanta opor­tu­ni­tat d'anar-hi. Això se li ha d'agrair sem­pre, i tant de bo con­tinuï per aquest camí. Aquest valor no l'ha de per­dre. Conec col·lec­tius soci­als que se'n veuen bene­fi­ci­ats, i conec el cap­te­ni­ment del club i les ganes que té de fer coses.
El ser­vei de busos els dies de par­tit és una mesura pun­tual?
És una mesura pun­tual per a aquesta recta final. Ens va sem­blar que era una manera de faci­li­tar la mobi­li­tat més sos­te­ni­ble i segura de les per­so­nes. És el que fan mol­tes altres ciu­tats quan tenen par­tits. Nosal­tres no tenim metro ni tram­via i, per tant, ho hem de fer amb busos. Però és excep­ci­o­nal. Si hi ha l'ascens a pri­mera, en par­tits clau ens hau­rem de plan­te­jar mesu­res de mobi­li­tat pública, però ja les pla­ni­fi­caríem. També ha estat una prova, per veure quina política de trans­port públic hem de tenir quan hi hagi par­tits d'alt risc.
Està fun­ci­o­nant el ser­vei?
Ha anat en crei­xe­ment. Era un ser­vei que no teníem, en el pri­mer par­tit molts encara no se n'havien assa­ben­tat, i espe­rem que vagi crei­xent, que la gent s'acos­tumi a anar a Mon­ti­livi en autobús.
Tem que si no puja el club torni a ser notícia més per temes extra­es­por­tius que espor­tius?
És una pre­gunta de mal res­pon­dre, perquè no depèn només de la volun­tat dels diri­gents, sinó també de l'opinió pública i l'opinió publi­cada. Però inde­pen­dent­ment del que pugui pas­sar en la vida social del club, ens hem acos­tu­mat a sepa­rar la tra­jectòria espor­tiva de l'altra, i això està bé. Perquè blinda un bon pro­jecte espor­tiu inde­pen­dent­ment que esti­gui ben o mal ges­ti­o­nat. En aquest cas, tots estem con­tents de la gestió del club, més que cor­recta, i per tant tenim aquesta feliç coin­cidència. Però per si de cas no passés, crec que hem sepa­rat bé la vida espor­tiva de la resta.
L'Ajun­ta­ment tracta bé el club?
Crec que sí, amb equi­tat. Nosal­tres hem de tenir una política pública pel que fa a l'esport en gene­ral, i a l'esport pro­fes­si­o­nal en par­ti­cu­lar, que sigui equi­ta­tiva, expli­ca­ble i sos­te­ni­ble. I és el que hem fet. Òbvi­a­ment, estem molt més obli­gats a tre­ba­llar per l'esport de base, per esports no pro­fes­si­o­nals, que no per pro­jec­tes pro­fes­si­o­nals.
El Girona ha dit més d'un cop que se sent agreu­jat res­pecte a altres clubs amb molta més ajuda ins­ti­tu­ci­o­nal. Hi veu un com­po­nent d'injustícia?
Ells tenen raó a fer aquest plan­te­ja­ment de greuge, però saben que el model que els per­met tenir raó no és sos­te­ni­ble. No cau­rem en l'error en què altres han cai­gut i que estic con­vençut que tard o d'hora revi­sa­ran. No és pre­sen­ta­ble que ins­ti­tu­ci­ons públi­ques siguin pro­pietàries de clubs pro­fes­si­o­nals. No és el model nos­tre, feliçment, i crec a més que el Girona ha demos­trat amb la seva bona manera de fer que és per­fec­ta­ment via­ble i sos­te­ni­ble un pro­jecte pro­fes­si­o­nal que no hagi de depen­dre de la sub­venció pública.
S'han plan­te­jat o els han ofert mai entrar al con­sell d'admi­nis­tració?
Nosal­tres no ens ho hem plan­te­jat. No crec que haguem de fer aquest pas.
A Mon­ti­livi, s'hi va fer una inter­venció molt a fons amb l'ascens a segona A. Caldrà una revisió si es puja a pri­mera?
La pri­mera tem­po­rada, no, perquè com­plim bé. Ja ho hem veri­fi­cat. S'ha d'enlles­tir l'UCO [uni­tat de con­trol ope­ra­tiu] i res més. Amb una hipotètica segona tem­po­rada a pri­mera, ja ho veuríem. A hores d'ara, ens obli­ga­rien a incre­men­tar la capa­ci­tat, però els afo­ra­ments d'aquest camp s'han d'incre­men­tar de manera retràctil. Fent inver­si­ons de mínims, ja bus­caríem la fórmula. Però avui no hem de fer res que no s'hagi fet ja.
L'acord actual és per al man­te­ni­ment? Han anat més enllà?
No. El club pro­posa, òbvi­a­ment, i a nosal­tres ens interessa que el club fun­ci­oni. En la mesura de les pos­si­bi­li­tats, hi col·labo­rem, com fem amb altres. El club fa bé de rei­vin­di­car el que li sem­bla que és just, però nosal­tres ens hem de man­te­nir molt ferms amb una manera de fer política pública espor­tiva. Podem con­tri­buir d'altres mane­res. Si el Girona puja, és evi­dent que inter­na­ment neces­si­tem un pro­jecte de pro­moció de la ciu­tat basat en això. Però tot el que sigui tras­pas­sar llin­dars que ens hem autoim­po­sat per no des­di­bui­xar la política pública espor­tiva que volem seguir, no ho farem. Per més que ens entu­si­asmi la idea que pugi. Si arriba a pri­mera, ho haurà fet tant per mèrits pro­pis que no haurà dis­po­sat de la crossa de la sub­venció pública com altres.
Si pugés, mul­ti­pli­ca­ria ingres­sos. Seria hora que el club fes un gest cap a la ciu­tat?
No dema­na­rem res al Girona que no hagi estat en con­di­ci­ons de fer. El com­promís social que té ens interessa que el man­tin­gui. Fa feina per la ciu­tat, per les esco­les, pels col·lec­tius més des­a­fa­vo­rits. Reforçar tot això és el que ens interessa. I el Girona ha de ser un club sos­te­ni­ble econòmica­ment i espor­ti­va­ment per ell mateix. Si té èxits en aquest sen­tit, són per ells.
Li van expli­car els motius de la marxa enrere del club després de la con­cessió d'ús de l'estadi de Mon­ti­livi per 50 anys?
No. Va ser un punt de decepció, perquè vam fer un gran esforç per arri­bar fins allà i arti­cu­lar un con­sens polític a l'entorn d'una idea que era ambi­ci­osa i cohe­rent, perquè no des­di­bui­xava cap línia de política pública. Hi va haver una acti­tud molt posi­tiva per part del con­junt de les for­ces polítiques amb ganes d'aju­dar aquest pro­jecte en tot el que fos a les nos­tres mans. La recu­lada em va saber una mica de greu perquè no entrava en els nos­tres càlculs. Però no ha dei­xat cap osca. Cap ni una.
Per què es trenca?
Qui ho trenca és el Girona, no pas l'Ajun­ta­ment. Més enllà de l'asto­ra­ment perquè no s'havia desen­vo­lu­pat allò que havíem pac­tat, m'estal­viaré d'espe­cu­lar sobre una pre­gunta que hau­ria de res­pon­dre el Girona. Però insis­teixo que no ha dei­xat cap frac­tura.
Veu via­ble que el club acabi com­prant mai Mon­ti­livi?
Això és invi­a­ble. Com també és invi­a­ble que s'uti­litzi el bosc de davant, cosa que hem dei­xat molt clara. És un tema fins i tot de com­promís per­so­nal­ment. Aquell bosc [Josep Del­gado el volia explo­tar] és into­ca­ble.
Apro­fi­tant un estudi d'impacte que va pre­sen­tar, el club va anun­ciar que vol fer un busi­ness cen­ter davant de Mon­ti­livi, on hi ha l'apar­ca­ment.
El camp és muni­ci­pal. Qui ha de deci­dir què s'hi fa i què no és només l'Ajun­ta­ment.
N'esta­ven, però, al cas?
Nosal­tres som molt pru­dents sem­pre amb el que fa els pro­jec­tes extra­es­por­tius del Girona. No li coar­ta­rem la lli­ber­tat de plan­te­jar idees, però les que s'hagin de plas­mar en patri­moni muni­ci­pal, les idees les té i les exe­cuta l'Ajun­ta­ment. I l'Ajun­ta­ment té la idea de no tenir la idea de fer-ho. Això hau­ria estat pos­si­ble en el marc d'aquell con­veni de con­cessió? Per això ho vam fer.
Mon­ti­livi és i serà la casa del Girona?
Ara sí. Aquesta és una opor­tu­ni­tat que es va per­dre fa molts anys, per inten­tar tenir un estadi en una altra part de la ciu­tat, molt més sos­te­ni­ble, molt més modern. I uti­lit­zar aquell espai per al crei­xe­ment de la ciu­tat, resi­den­cial o equi­pa­ments espor­tius. Aquest és un debat de fa 15 anys. És una opor­tu­ni­tat que va pas­sar, que no tor­narà a arri­bar. No estem en con­di­ci­ons ara ni de plan­te­jar-nos-ho. Mon­ti­livi està bé on està, i està fent la funció que li per­toca fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.