“L'himne crea entusiasme”

M'ho va pro­po­sar Pere Boa­das, que havia tre­ba­llat amb Sopa de Cabra i després amb mi en soli­tari, i en aquell moment s'encar­re­gava de la pro­moció del Girona. En Pere i en Manel Pra­des tenien una empresa d'orga­nit­zació d'esde­ve­ni­ments i la veri­tat és que, en aquell moment, la direc­tiva del club no els va trac­tar gaire bé i encara els deu diners.

No havia de ser un himne de fut­bol, perquè hi havia una visió més trans­ver­sal i havia de ser­vir per les dife­rents sec­ci­ons espor­ti­ves que volia poten­ciar el club, amb el lema Tots som Girona.

D'entrada, no m'agrada gaire tre­ba­llar per encàrrec, així que els vaig dir que mira­ria de tro­bar alguna cançó que tingués a mig fer, perquè sóc cons­ci­ent que no com­ponc el que vull quan vull, sinó que vaig tri­ant idees a mesura que em van sor­tint. Vaig pre­sen­tar una maqueta als res­pon­sa­bles del club i els va sem­blar bé i, des del prin­cipi, va que­dar clar que l'havien de gra­var The Grui­xut's.

Crec que sí, perquè parla de fer unió, de la força de la gent. L'himne sona al camp al prin­cipi i al final de cada par­tit i també cada vegada que el Girona fa un gol. Crec que ajuda a crear un punt d'entu­si­asme i d'eufòria.

Es van fer un parell de par­tits amis­to­sos amb el Barça de Cruyff, Sotil, Rexach, Neeskens, etc., i jo vaig anar almenys a un d'aquests par­tits... que jo recordi, perquè era força petit.

Sóc del Barça, però la veri­tat és que no he estat mai gaire de fut­bol. He jugat a bàsquet, però sóc rela­ti­va­ment mal­des­tre pel que fa als esports. Res­pecte al fut­bol vaig estar molts anys des­con­nec­tat, fins que va arri­bar el Barça de Cruyff, el de les qua­tre lli­gues. Va haver-hi una època en què jo no tenia ni tele, però vaig començar a sor­tir amb la meva dona i, quan anava a casa seva, el seu pare tenia la tele posada i veia els par­tits amb ell. Després sí que he anat seguint força el Barça.

De lluny, però el segueixo.

Evi­dent­ment, molt millor que altres anys, que estàvem patint sem­pre. Per a un club de fut­bol, sem­pre és bo llui­tar per alguna cosa més que no sigui la per­manència.