De la primera pedra, ja fa cinc anys
El central, l'únic jugador d'aquella plantilla que es manté en el Girona juntament amb Jose, va ser l'autor de l'1-0 contra el Ceuta que va donar l'ascens el 15 de juny del 2008 i va situar el club gironí en la LFP
Avui fa exactament cinc anys que el Girona va posar els peus a la Lliga de Futbol Professional. Va ser un dia de bojos que va començar amb un Montilivi ple a vessar com mai no s'havia vist –aquella temporada, la mitjana en la lliga regular eren uns 800 o 900 espectadors– i que va acabar amb una festassa i amb una afició excitada i emocionada per la gesta de l'equip de Raül Agné, que va tornar el club al segon graó del futbol espanyol. Només els més vells ho podien explicar, ja que feia més de 50 anys que el Girona no trepitjava la 2a divisió.
El defensa Migue fa sis anys que és en el Girona. Hi va arribar la temporada 2007/08, precisament la de l'ascens. El central ajuda a evitar gols i no n'acostuma a fer gaires. De fet només n'ha marcat 8 en 207 partits oficials. Dit d'una altra manera, fa un gol cada 26 partits. Però el destí va voler que fos el protagonista d'un dels gols més importants de la història del Girona. Possiblement del més important, de moment. Va ser gràcies a la diana –amb la cama esquerra– que va marcar en el minut 9 de la segona part del Girona-Ceuta (1-0) que el club de Montilivi va aconseguir una plaça a l'elit. Cada any, això només ho poden explicar 42 equips. “Ho recordo com el dia més important, però també valoro molt haver estat tots aquests anys a segona A i en aquest club”, va dir ahir el defensa del Girona. Ara està lesionat i no pot ajudar des del camp a culminar una gesta que, com ell mateix reconeix, “multiplica la importància de l'anterior ascens”. D'aquella plantilla, només s'hi mantenen Migue i Jose.
El punt d'inflexió
En qüestió de molt pocs dies, el Girona va passar de jugar davant de 800 espectadors a fer-ho davant de 10.000 o 11.000 (ningú sap amb exactitud quants en van entrar, malgrat que l'actual graderia de preferent estava coberta per una lona). Al Ceuta li va tocar el rebre, però pocs rivals, per no dir cap, haurien pogut sortir victoriosos de l'estadi aquell dia. Fins i tot hi va haver una invasió de camp abans d'hora, pensant que l'àrbitre havia xiulat el final. Van ser moments molt tensos, perquè després d'haver desallotjat el terreny de joc i reprès el partit, el Ceuta va tenir una ocasió en el minut 92 per fer l'1-1 i ensorrar les il·lusions gironines. El gol, el va evitar Rafa Ponzo amb la punta dels dits, però si el porter no hi hagués arribat, segur que hagués aparegut un aficionat de darrere el pal per evitar que la pilota entrés. No pujar aquell dia era impossible.
L'eufòria es va desfermar amb el final del partit. Va ser el triomf de Raül Agné, que va debutar a segona B amb una temporada impressionant que el va situar en la roda dels millors. El triomf d'una plantilla entregada a la causa esportiva tot i les dificultats econòmiques. I el triomf d'una afició que semblava que no existia. Cinc anys després, el club no només ha aconseguit consolidar-se a segona A, sinó que ara és a tres partits de fer el salt a una dimensió desconeguda.
EL TÈCNIC ACTUAL
EL PROTAGONISTA
Nagore i Txiki també van ser protagonistes
D'aquell Girona-Ceuta de fa cinc anys crida l'atenció la presència en l'onze d'Agné d'Alberto Gómez Nagore, que ara juga en l'Alcorcón (diumenge serà a Montilivi pujant per la banda dreta), però que va celebrar l'ascens a 2a A amb la samarreta del Girona. El club va decidir no renovar-lo a final de lliga i Nagore va jugar un any en el Llorca abans de firmar, el curs 2009/10, pel club madrileny, on es manté en plena forma amb 32 anys. A banda de Migue i Jose, aquell partit també el va jugar un tercer jugador de la plantilla actual del Girona, tot i que aleshores ho va fer com a rival. Es tracta de Cristian Urbistondo Txiki, el lateral dret del Ceuta durant la campanya 2008/09.