Els obstacles no espanten

Tenir con­trac­tat un vol xàrter sol ser ben­vin­gut per als entre­na­dors, i més si estal­via un des­plaçament fins al Prat. Però no sem­pre surt tot tan rodó com està pro­gra­mat. Res a veure amb la pri­mera experiència del Girona amb un xàrter a segona A, el de Jerez. El cas és que el vol va sor­tir amb cinc quarts de retard, cosa que va endar­re­rir, òbvi­a­ment, l'arri­bada a Alme­ria i el sopar de l'equip a l'hotel. Una tem­pesta amb llamps, segons expli­ca­ven els tre­ba­lla­dors de l'aero­port que no para­ven de desit­jar sort a l'equip, impe­dia recar­re­gar de com­bus­ti­ble l'avió, un apa­rell petit i estret amb 49 seients, tots ocu­pats.

A l'aero­port, hi va haver temps per des­co­brir que a Vilobí també hi ha busos jar­di­nera –per una vegada no vam pas­se­jar a peu per la pista– i per pas­sar dos cops per la zona de con­trol, perquè hi va haver marxa enrere cap a la ter­mi­nal. I per poca estona que tingués, ja sigui a la ter­mi­nal o a la jar­di­nera, Rubi obria el portàtil. Sem­pre hi ha alguna cosa per repas­sar. Els juga­dors són més d'Ipads i auri­cu­lars, com més gros­sos, millor. Va viat­jar tot l'equip menys Joseba Gar­men­dia, que es recu­pera d'una ope­ració, i amb el jove del filial Car­les Mas, que pot cele­brar dos ascen­sos en una set­mana. També hi havia el pre­si­dent, Joa­quim Boa­das; la direc­tora gene­ral Kat Gorska; el secre­tari tècnic, Sergi Raset, i un con­se­ller, Sal­va­dor Cap­de­vila. Javi Acuña, pro­ta­go­nista del dia, es va mos­trar tan expres­siu com sem­pre.

A cada tro­bada amb qual­se­vol juga­dor, mis­sat­ges d'espe­rança, de fe, de con­fiança. No hi ha res impos­si­ble. Qui havia de dir a Jose, Luso, Felipe Sanchón i com­pa­nyia que viu­rien una final cap a pri­mera? Qui els havia de dir que serien el cen­tre d'atenció del pano­rama fut­bolístic esta­tal? Qui els havia de dir que més d'un tin­dria ofer­tes per triar i reme­nar? Són uns afor­tu­nats. I no han dit l'última paraula.