Un comiat tacat i a l'ombra

Protagonista dels últims dies després de les crítiques de Rubi, que li havia retret falta de compromís i havia citat l'entrega d'alguns companys i excompanys com a contrapès, Javi Acuña va tornar a l'alineació inicial del Girona a l'estadi Jocs del Mediterrani. Era l'últim dia, la final, i hauria tingut poc sentit deixar a la graderia el pitxitxi de l'equip, perquè al cap i a la fi l'interès general havia de manar, com sempre. L'endemà de dedicar-hi bona part de la roda de premsa prèvia, el tècnic va situar el paraguaià en punta. Però ni va tenir cap ocasió ni va poder fer res de bo.

Amb les mitges ben amunt, gairebé no se li veien les cuixes. I va costar veure'l, sobretot a prop de l'àrea, on més mal sap fer. Com els seus companys ofensius Toni Moral i Felipe, entrava poquíssim en joc, entre altres coses perquè els migcampistes no hi connectaven. Les primeres pilotes que va tocar el paraguaià van ser amb el cap, en pilotes que va anar a despenjar a les bandes. Amb els peus, va provar una centrada des de la dreta que Pellerano va refusar (12'). Intranscendent. Sense protagonisme amb la pilota, totes les accions destacades de la primera meitat van ser d'un altre estil. Just després de l'1-0, es va intercanviar gestos amb Rubi, possiblement per l'error d'haver permès un dos contra un de l'Almeria i facilitar la jugada d'Aleix Vidal. També va rebre una groga molt exagerada per un suposat cop de colze a Christian en un salt. I al límit del descans, es va queixar, estès a terra, d'una agressió de Trujillo. El seu amic, l'autor del famós penal en la lliga.

Caminant capcot cap als vestidors, Acuña –com tots els titulars– va rebre el gest de suport del capità, Dani Mallo. Quedava tota la segona part, però feia mala pinta. Com que l'equip no havia fet ni pessigolles a l'Almeria, Rubi va regirar el plantejament al descans. Amb Jandro per darrere i Juanlu i Felipe a les bandes, en teoria Acuña havia de tenir més presència, més pilotes a l'abast. Però ni se'l va veure. Com a gairebé tots els companys. Un mal dia en el més que probable comiat del pitxitxi, que marxarà havent deixat un mal regust després de la temporada de la seva explosió.

Amb llàgrimes als ulls, es va fer petons a l'escut de la samarreta quan passava per davant de l'afició gironina abans de regalar-la als fidels seguidors.