El 2 de Montilivi queda orfe

Tenia el dor­sal 2 adju­di­cat des que va arri­bar a Mon­ti­livi, l'estiu del 2005, i res feia pen­sar que el dei­xa­ria. Jose Martínez Cer­vera (10/6/1983) estava bé a Mon­ti­livi, on havia anat crei­xent en paral·lel a la tra­jectòria de l'equip. Des de ter­cera divisió, havia anat pujant gra­ons, per més exi­gent que fos cada nova cate­go­ria, cada nova tem­po­rada. I ara, amb 30 anys i a punt de tocar el cel amb el Girona, ha deci­dit tan­car el cicle. Con­di­ci­o­nat per la inde­fi­nició del club els últims mesos, sense pro­pos­tes fer­mes de reno­vació a cap juga­dor, Jose va ser dels que van deci­dir començar-se a rumiar la pos­si­bi­li­tat de pro­var sort en un altre racó. El fut­bol de Xipre, com ha pas­sat amb molts altres juga­dors de la lliga espa­nyola, ha seduït el late­ral de Taialà, que s'ha entès per dues tem­po­ra­des amb l'Omo­nia de Nicòsia, que jugarà la prèvia de l'Europa Lea­gue. El mateix matí del reco­nei­xe­ment de l'afició del Girona als juga­dors, el club xipri­ota va fer públic un prin­cipi d'acord. I el juga­dor, ahir al ves­pre, en l'últim acte del curs a Mon­ti­livi, va con­fir­mar que se'n va.

Jose era el juga­dor que més anys acu­mu­lava a la plan­ti­lla del Girona. Com­par­tia el mèrit amb Albert Dorca fins l'estiu pas­sat, en què el gar­rotxí se'n va anar al Racing. Vuit tem­po­ra­des després d'arri­bar del Pera­lada, el defensa tanca el cicle i deixa l'equip sense cap dels inte­grants que van pujar des de ter­cera divisió. Sense ell, l'home ara amb més experiència de la plan­ti­lla és Migue González, que va arri­bar l'estiu del 2007, amb l'equip a segona B.

Els 251 par­tits –entre els de lliga i els de fases d'ascens– i el fet d'haver jugat en tres cate­go­ries dife­rents i haver dis­pu­tat tres pro­mo­ci­ons (dues amb ascens i l'altra, la més recent, en la millor tem­po­rada del club) són el millor reflex del pes que ha tin­gut Jose a Mon­ti­livi. Ha estat gai­rebé sem­pre un fix al late­ral dret, tot i que la tem­po­rada 2009/10 es va tro­bar amb Ernesto Galán i va aca­bar jugant més a l'esquerra. La tem­po­rada amb menys con­tinuïtat va ser, curi­o­sa­ment, la pri­mera, amb l'equip a ter­cera (22 par­tits). En les altres, ha ron­dat sem­pre la tren­tena de par­tits.