2a DIVISIÓ A
NÀSTIC
Un parèntesi refrescant
El Nàstic va aparcar ahir la sessió d'entrenament matinal i va baixar fent ràfting per la Noguera Pallaresa
«Home a l'aigua!» és una de les frases que van repetir més ahir els jugadors del Nàstic. I és que els de Ferrando van deixar la sessió matinal d'entrenament física i tàctica que tant s'ha repetit aquests darrers dies a Rialp i es van endinsar en una activitat molt més atractiva, baixar per la Noguera Pallaresa fent ràfting, per trencar la rutina. No només hi van participar els jugadors –ben pocs van preferir quedar-se a l'hotel–, sinó que s'hi va apuntar tot el cos tècnic i fins i tot el president, Xavier Salvadó, i el director general, Antoni Pinilla, que havien pujat a la localitat del Pallars Sobirà dimecres per veure el duel contra el Balaguer.
La tensió i la incògnita dels instants previs a embarcar-se –algun, com ara César Diop, no les tenia totes– per fer un descens del riu de 12 quilòmetres des de Llavorsí, a la seu de l'empresa d'esports d'aventura Roc Roi, fins a Rialp, on el Nàstic s'està aquests dies, van perdre el protagonisme ràpidament en favor de les riallades i l'adrenalina, no sense algun ensurt. Molt pocs van ser els que es van salvar de caure a l'aigua. De fet, ni el president ni el director general no van poder evitar tastar la fredor de l'aigua de la Noguera Pallaresa. Tampoc l'entrenador de porters, Ángel Lozano, que fins i tot va acabar envestit per una de les barques. Ferrando en va tenir part de culpa, ja que havia exigint «canya» i velocitat al monitor encarregat de l'embarcació. Res, però, que no es pogués solucionar amb una ràpida intervenció dels seus companys de viatge.
Tot plegat va servir per fer una activitat diferent i gaudir en equip, sense deixar de banda el treball físic, ja que durant gairebé dues hores els jugadors van haver de bogar de valent per intentar redreçar el rumb de la barca per les aigües braves del riu i fer-se pas entre les roques i algun arbre que havia caigut. I com va dir Ferrando, també va servir per «fer pinya i fer més fort el grup». A la tarda, però, tocava tornar a la feina de sempre.