Un club diferent

MELILLA. És una ciutat especial. La seva situació al nord d'Àfrica, envoltada de mar per un costat i per la frontera amb el Marroc per l'altre, i la seva diversitat cultural hi donen un caràcter únic. Aquest espai tan limitat ha fet que, tant en l'aspecte personal com de comunitat, la interacció entre les diferents cultures hagi estat constant i que aquestes s'hagin entès i respectat per tal de conviure i evitar conflictes.

A diferent escala trobem una situació similar. Els integrants de l'equip de bàsquet solen residir en dos o tres barris pròxims entre ells, de manera que cos tècnic, jugadors i directius tenen un contacte continu més enllà de la feina. Per als que necessiten no veure cap company per desconnectar de la feina, Melilla no és la ciutat ideal, ja que te'ls trobes passejant, al bar, al supermercat o a la platja. Per contra, les bones relacions entre els uns i els altres fora de la feina poden ajudar a cohesionar-se. En la plantilla actual hi ha jugadors que fa uns quants anys que són a Melilla –Romero (6), Huertas i Ruiz (3)– i que saben molt bé com n'és d'important això i d'acostumar-se a la rutina de la ciutat. A més, aquest curs hi ha Óscar González i Héctor García, que també repeteixen i que, com la resta, sembla que s'han adaptat bé a la ciutat. Segur que això ha influït en l'estat d'ànim i ha ajudat pel bon paper que està fent: líder tot sol (8-2).

Tot això pot ser un inconvenient per a molta gent, però jugar a Melilla té coses positives, gens fàcils de trobar en la LEB Or. Es tracta d'un club petit, format per tres o quatre treballadors. Malgrat això, té un pressupost considerable, sobretot des de l'arribada de Jaime Auday a la presidència, que permet pagar tothom en les dates corresponents. No hi ha un patrocinador principal, i el pressupost prové en gran part de l'Ajuntament, que s'assegura que l'equip promocioni el nom de la ciutat arreu de l'Estat amb lletres ben visibles a la samarreta de joc. Una altra cosa positiva són els viatges. La seva situació fa que tots es facin amb avió, evitant així trajectes pesats en autocar com han de fer molts equips de la península. A més, l'aeroport és a cinc minuts en cotxe del centre i no té gaire trànsit, de manera que el procés de facturació i embarcament és molt còmode. Normalment es fa el trajecte fins a Madrid, Barcelona o Màlaga, des d'on s'agafa un altre avió o autocar fins a la destinació.

Són algunes de les peculiaritats que té jugar a Melilla, una ciutat per a molts desconeguda i on els jugadors s'ho pensen molt abans de firmar, però també és una ciutat on un pot gaudir molt del bàsquet i passar una bona temporada, com va ser el meu cas.

JAKIM DONALDSON. En les tres últimes jornades ha estat immens: 39 de valoració contra el Breogán, 26 contra el Càceres i 35 contra el Clínicas Rincón. L'MVP del curs passat torna a ser líder (23,6) i supera Darren Phillip, de qui parlàvem fa uns dies. És un 4 de 2m03 atlètic, amb potència de salt i capacitat per capturar rebots i fer taps. L'únic inconvenient és que té poc pes. Potser això el priva de fer el salt a l'ACB.