BÀSQUET / LLIGA FEMENINA
Estabilitat a la vista
Un triomf situaria l'Argon amb tres partits de marge respecte als tres cuers
El Cadí, el rival, ha competit i jugat per molt més que una sola victòria
L'Uni, a qui l'atac li costa, es trobarà amb un equip que anota fàcilment
«Afrontem el partit amb una il·lusió especial. És el nostre primer derbi en la lliga i, a més, el faran per televisió»
«El Cadí no mereix el lloc que ocupa, tant per la qualitat de la plantilla com per seva la capacitat per competir fins al final, sobretot en l'últim mes»
«És molt difícil aturar la Sonia Reis, però intentarem que abaixi els seus números. El que seria un error seria deixar que altres jugadores juguin còmodes. Ja ens ho va demostrar la Rosa Pérez en la Lliga Catalana»
«El nostre objectiu és batre'ns a nosaltres mateixos, controlar l'aspecte emocional i la motivació de les jugadores canalitzar-la correctament»
«De les derrotes que tenim, tres podrien ser victòries només per un detall. Llevat d'un partit, sempre hem competit, també contra Ros i Perfumerías. A l'equip ho sabem i la dinàmica de treball és molt bona, però necessitem guanyar, girar la truita dels resultats»
Aquest vespre l'Estudiantes i l'Eivissa sumaran la seva vuitena derrota de la temporada i, si abans l'Argon Uni Girona ha complert la seva part del tracte, l'equip d'Anna Caula posarà un marge de tres victòries respecte a la cua. I, per postres, podrà començar a pensar seriosament a classificar-se per a la copa de Saragossa si, com tot indica, es torna al format de vuit equips. Arribar fins aquí, però, dependrà també del que faci i digui el Cadí la Seu aquesta tarda a Fontajau, en el que serà el primer partit retransmès en directe per la televisió de Catalunya de bàsquet femení des de Girona. Les alturgellenques tenen, com les madrilenyes i les illenques, una única victòria, però a diferència de l'Estudiantes i l'Eivissa disposen de joc i respostes per a molt més. I jugadores a considerar, com ara la portuguesa Sonia Reis, la sensació d'aquest tram inicial.
Atacs oposats.
Una rereguarda que avui tindrà feina contra un Cadí que anota amb facilitat i que aposta per atacs curts i directes. Així, és el quart que més punts fa juntament amb l'Olesa, amb 71 la peça i, en comparació amb l'Argon, juga un bàsquet que li permet disposar dunes 10 possessions més per partit que les gironines. És a dir, que a banda de la defensa serà important apoderar-se del ritme de joc, i aquí la tasca de Laura Antoja serà fonamental. Si el partit es juga preferentment a camp obert i les possessions no s'acosten als 20 segons, l'Uni patirà per aconseguir el triomf. Una victòria que, en cas de deixar Reis per sota dels seus números –caldrà un bon treball d'ajudes–, estarà quasi garantida. Sense menystenir Gardin, Covignton, Rosita Pérez o Licet Castillo. La que no hi serà és la base valenciana Anna Gómez, que ha deixat l'equip «per falta de motivació». Acreditava 3.3 punts en 11.6 minuts.
Sonia Reis, lluitant per ser l'MVP de la lliga
Màxima anotadora de la lliga amb 21,5 punts per partit i la jugadora que rep més faltes (6,3). I segona, rere Sancho Lyttle (Perfumerías), en la classificació de l'MVP amb 22,8. Aquestes són les xifres de la portuguesa Sonia Reis, xifres en 32 minuts de joc i que no es poden comparar amb els 10 punts que feia l'any passat en 20 minuts. «La seguíem de feia tres anys, i la vam fitxar sabent que no tindria un rol important», explica Bou. «Però aquesta temporada ja havia de ser titular indiscutible perquè tenia una evolució molt bona.» De 25 anys, va arribar a Lugo el 2004, va tornar a Portugal el 2005, i el 2006 i el 2007 va estar a Badajoz, un any en la Lliga 2. I allà el Cadí ja la tenia en cartera, fins a fitxar-la fa dues temporades. «Té una capacitat d'aprenentatge molt bona i està en el seu millor moment esportiu. Defensivament és molt correcte i en atac anota amb molta facilitat. No és casualitat, i té un equip que treballa per ella.» És bona i ho acredita cada partit, com contra el Ros Casares: 29 punts, 6 rebots, 8 faltes rebudes i 30 de valoració. Delisha Milton Jones i Érika de Souza encara la busquen.
Primer partit a Girona en l'elit d'Elsa Donaire
Nascuda a la Cellera de Ter fa 30 anys, Elsa Donaire era fins aquest curs l'única representant del bàsquet gironí en la màxima categoria. Una categoria que coneix bé, com poques: Burgos (1998-00), Salamanca (01-02), Jovent a Liga 2 (03-04), Burgos (05), UB Barça (06), Rivas (07), Cadí (08), Eivissa (09) i de nou al Cadí. Tres finals de copa, un subcampionat de lliga amb l'UB Barça i el títol de supercopa, també amb l'UB Barça. Amb tot, mai fins avui no havia pogut jugar un partit de Lliga Femenina a Girona –sí que ho havia fet en la Lliga 2, contra el GEiEG (derrota per 73-57 el 9 de març del 2003)–. «L'Elsa havia jugat aquí i està molt identificada amb el club», diu el tècnic, Andreu Bou. «Té experiència i és molt treballadora, i valoro especialment el seu caràcter i la seva dinàmica, sempre en benefici del col·lectiu. Això, i que té capacitat de lideratge des de la defensa, són aspectes indispensables en un equip. I ella ens ho dóna.» Pot jugar d'alera o de quatre, no ha destacat mai per ser una anotadora, però ha estat clau en tots els equips en què ha jugat. Defensa, rebots, comprensió del joc, lectura dels partits. L'equip la necessita, ella sempre hi és.
