BÀSQUET / ACB

La llei del més fort

Ni els nervis inicials de Ricky ni la pressió de l'Olímpic aturen el Barça

Els blaugrana manen sempre i sentencien amb un 3-16 en el tercer quart

La Penya reacciona amb Josep Franch, però els blaugrana no trontollen

Sito Alonso
TÈCNIC DEL DKV JOVENTUT
«Nosaltres no estem travessant els nostre millor moment i tampoc el rival era el millor per superar-lo; la única manera de recuperar-nos és continuar treballant»
««Hem començat bé, però les concessions en el rebot han acabat amb triples d'ells i això els ha tret els dubtes davant la zona»
««Ells han estat molt més agressius en defensa en el tercer quart; hem reaccionat, però ens ha faltat encert»
Xavi Pascual
TÈCNIC REGAL FC BARCELONA
«Hem controlat des del primer quart, i a Ricky l'he vist en cada moment amb molta tranquil·litat i sabent aguantar la situació»

El derbi de Ricky va ser del Barça. Els blaugrana van dominar de dalt a baix el partit, recolzats en la seva hegemonia interior i, sobretot, amb la seva defensa, que en el tercer quart va ser determinant per obrir un forat insalvable (36-61, després d'un parcial de 3-16). Ni el concurs de Tucker –que finalment va poder jugar tot i que minvat físicament– ni la pressió d'un Olímpic ple a vessar, que va posar nerviós d'entrada Ricky –dues faltes en quatre minuts–, van impedir que s'imposés la lògica. El Barça, per plantilla i pressupost, està un graó per damunt de la Penya i el DKV, ara mateix, no travessa el seu millor moment. Ahir va oferir, en algunes fases, símptomes de millora, amb un sorprenent Josep Franch (7 punts, 5 rebots, 3 assistències i 12 de valoració) que va passar al davant de Valters i de Mario Fernández en la rotació i que es va erigir en el millor jugador verd-i-negre, però això no va ser suficient. Amb la d'ahir acumula cinc derrotes en els sis últims partits i, com assenyalava Sito Alonso al final del matx, toca continuar treballant. El Barça, pel seu cantó, va jugar amb alts i baixos en atac i referents com Navarro van aparèixer de forma intermitent, però amb la seva superioritat física dins la zona i la seva extensa rotació, que li permet estar sempre intens, especialment al darrere, en va fer prou per vèncer amb autoritat.

De tres en tres.

La Penya va sortir amb una defensa zonal 3-2, i amb Tucker a la recambra, mentre que Xavi Pascual va fer el mateix deixant Navarro a la banqueta i fent sortir Basile. I l'italià va correspondre a la confiança encapçalant la pluja de triples dels blaugrana (7/13 en el primer quart) que en el minut 5 obligaven el tècnic verd-i-negre a rectificar i passar a la defensa individual (8-14). El gran problema de la Penya, però, es trobava sobretot sota el cèrcol. Intimidats pel físic joc interior dels blaugrana, els pivots verd-i-negres estaven absolutament superats i, el que és pitjor, no tancaven el rebot defensiu (6 pel Barça). L'1/6 en tirs de dos evidenciaven les mancances interiors de la Penya, que sort en tenia dels 6m25 per sobreviure (4/7, amb 2 de Valters). El Barça no acusava els nervis d'un Ricky que havia començat amb un triple però que havia de marxar escridassat en el minut 4 amb dues personals, i un triple de Navarro deixava el 14-27 al final dels primers deu minuts.

Amb la segona unitat en pista, el Barça va ampliar la renda fins als 15 punts, amb Ndong manant dins la zona i un actiu Roger Grimau, un dels millors blaugrana ahir (23-38 i 26-41). S'havia aturat, però, el xàfec de triples, i això, juntament amb el tímid despertar de Sonseca (5 punts i 3 rebots) i l'entrada de Josep Franch va escurçar les diferències (33-43). La inexperiència del jove base del planter, però, li va jugar alguna mala passada, i tres errors consecutius en atac de la Penya van fer que el Barça no patís (33-45).

La clau del matx, però, va ser l'inici del tercer quart. El Barça va posar-se a defensar de valent, amb Ricky un altre cop en pista, i va col·lapsar totalment la Penya, que va trigar més de cinc minuts a anotar. Resultat, parcial de 0-11, ampliat fins a un concloent 3-16 que trencava definitivament el derbi (36-61). Sito Alonso se la va continuar jugant amb Franch –que va mantenir un gran duel amb Ricky– i Koffi va atorgar una mica de consistència interior. La Penya va reaccionar, amb un Barça encallat momentàniament en atac (52-66), però li va faltar l'encert i la consistència per allargar la remuntada i Ricky, sobri, va liderar l'estrebada final del Barça.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.