El Madrid escombra el Caja Laboral amb una exhibició defensiva

El Madrid d'Ettore Messina viurà avui el seu primer plat fort de la temporada. No està el club blanc per llançar coets, però ahir va demostrar que la seva plantilla és capaç de fer un gran bàsquet perquè té les eines i les peces adequades per fer una màquina perfecta. Encara que de moment està engreixant-se. L'exhibició defensiva dels blancs va ofegar totalment el Caja Laboral, que va viure juntament amb els seus quatre mil aficionats un guió que no era esperat per ningú. Es queda sense el segon títol de la temporada després d'haver estat escombrat ja a la Supercopa ACB, i a quatre dies de quedar virtualment fora de l'Eurolliga si perd contra el Khimki. Dusko Ivanovic els torna bojos i ahir no van aparèixer les millors versions de San Emeterio, ni Barac ni Teletovic. I així és impossible perquè Hermann no té res a veure amb el Hermann que estava al Fuenlabrada, Eliyahu és un cromo del que jugava al Maccabi, Oleson sembla un júnior, English és l'home de la muntanya russa amb alts i baixos constants, i tres bases –Ribas, Huertas i Singletary– que no van tenir el dia. Si a això hi afegim que Splitter, lesionat, s'ho mirava des de la banqueta, es pot entendre el per què de la sagnant derrota. Guió més que inesperat per la que havia de ser una semifinal, a priori, igualada. El matx va estar marcat per l'agressivitat defensiva blanca, que va fer que el Caja Laboral es veiés impotent per intentar trencar la resistència blanca. Fins el punt d'anotar només 50 punts, una anotació que no havia fet en tota la temporada. Després d'uns primers minuts d'igualtat (21-24) els triples de Lavrinovic (2) i Hansen (2) van fer créixer la diferència fins els 13 punts del descans amb una cistella de Llull a darrera hora. Al segon temps, els dubtes dels vitorians, l'ansietat i la pressió es van anar multiplicant a mida que anaven passant els minuts i la diferència no es reduïa. Impotent, Ivanovic ja no sabia què fer més. Mirava a la banqueta i no trobava cap solució. Ni canvis defensius, perquè ell no en fa fidel a la seva filosofia. Al final, derrota contundent dels vitorians que marxen cap a casa i deixen de ser a la final per tercer cop en les últimes nou copes, mentre que el Madrid tindrà l'oportunitat de tornar a guanyar el torneig del KO, una competició que se li resisteix des del 1993 quan va superar la Penya a la Corunya. Serà avui la fi de la llegenda negra?