Compleixen amb escreix
Els equips catalans clouen la temporada amb els objectius assolits
L'Argon, en el seu debut, és cinquè, i amb l'Olesa, setè, té plaça europea
El Cadí comença amb un 1-9, però assoleix la salvació amb suficiència
Irreprotxable i magnífica són els dos qualificatius que més s'ajusten al que ha estat la temporada dels tres equips catalans de la Lliga Femenina, l'Argon Uni Girona, l'Olesa Espanyol i el Cadí la Seu. Cadascun afrontant els seus condicionants i assumint les seves circumstàncies, parlar de dues places per jugar la pròxima edició de l'Eurocopa i d'una salvació després de començar amb un 1-9 en els primers deu partits exigeix qualificar molt alt. El punt de partida inicial va ser en els tres casos assolir la salvació al més aviat possible, un repte que en una competició amb tres equips inaccessibles –els Ros Casares, el Perfumerías i el Rivas– i que donava d'entrada sis derrotes assignades, implicava jugar-se una temporada, un pressupost i un projecte amb només 20 jornades. Es miri com es miri, l'èxit, per bé que matisable, és compartit.
Debut i cinquè lloc.
Gust agredolç.
De menys a més.
Mondelo: «Un any molt bo»
«Jo sempre en vull més, però ho mirem com ho mirem ha estat un any molt bo.» Ho té claríssim Lucas Mondelo, que resumeix la temporada sense vacil·lar. «Ens hem tornat a classificar per a Europa, per segon any consecutiu i per Nadal ja havíem assolit el nostre objectiu, la salvació. Cert que en la segona volta hauríem pogut guanyar algun partit més, però en la primera tampoc podem amagar que van arribar alguns triomfs inesperats.» I afegeix: «Amb un pressupost de 300.000 euros hem acabat setenes, hauríem jugat la copa si hagués estat de vuit i hem assentat Boada i Freixanet en la lliga.»
Bou: «La unitat d'equip, clau»
Home de club, assistent primer i debutant com a màxim responsable tècnic aquest any, Andreu Bou parla de satisfacció per l'èxit assolit: «La valoració final és molt bona, especialment per com havíem començat i després d'encadenar vuit derrotes i situar-nos 1-9. En la segona volta, amb 8-5, hem estat només darrere dels tres grans fent un bàsquet atractiu, amb punts.» I contextualitza: «Tot, tenint un dels pressupostos més modestos de la categoria i de la història del Sedis i remuntant amb el mateix bloc de jugadores que al principi. La unitat d'equip i la fe en unes idees han estat clau.»
Caula: «No podem demanar més»
«La veritat és que no podem demanar gaire més. Hem assolit un cinquè lloc i si fem un balanç de les dues últimes temporades i el que ens ha tocat viure, no ens podem queixar. Estem molt contents.» Anna Caula, debutant fa dos anys en la Lliga 2 en el món professional, no podria ser de cap altra manera, està satisfeta, especialment de l'Argon com a col·lectiu. «És del que estic més contenta. Hem tornat a fer bona la nostra màxima del talent individual al servei del col·lectiu. Hem brillat perquè el bloc i el conjunt ha estat molt fort. No hem tingut dependència de cap jugadora.»
