El Blaugrana, rendit als campions

Si alguna cosa caracteritza aquest Barça és el fet que, a banda de ser un grup d'estrelles, ha aconseguit ser una pinya al vestidor. I això ha estat decisiu tant dins del vestidor com amb els responsables directius. A tot aquest còctel de barcelonisme només hi faltava l'afició per cridar allò de «tots units fem força». Ahir els seguidors blaugrana en van tenir l'oportunitat. En van ser uns quatre mil, uns quants més dels que havien anat a París. I ho van fer amb molta passió, perquè van haver d'esperar dues hores, perquè l'expedició del Barça es va retardar dues hores per culpa del núvol de cendra del volcà islandès. El club, per intentar suavitzar l'espera, va convidar grups musicals com ara Els Amics de les Arts i Lax'n'Busto. Els jugadors van saltar a la pista per ordre de dorsal, després, l'staff tècnic, i al final van sortir el capità, Grimau, juntament amb Xavi Pascual. En els discursos, únicament Morris va parlar en anglès. La resta van parlar en català o en castellà. El tècnic blaugrana va tenir el detall de reconèixer la feina de Lubos Barton, lesionat tota la temporada, i a qui va dir: «El títol també és teu, Lubos. Ets molt gran.» El tècnic també va tenir un detall amb Basile, de qui va dir: «Se'l mereix molt [el títol] per coses que no puc explicar.» Pascual va dir allò de: «Ciutadans del Barça i de Catalunya, ja la tornem a tenir aquí.» Els més aclamats van ser l'exbase de la Penya Ricky, el badaloní Víctor Sada, Ndong, que va aportar la salsa amb algun ball, i l'MVP Juan Carlos Navarro. Mickael va posar la nota divertida quan va dir: «Sou els putos amos.» Roger Grimau va tornar a fer encendre l'afició. Sada, la gran sorpresa de la final, va explicar la seva història que va ser un reflex del «persistirem» de Pep Guardiola. El base va explicar-ho així: «Quan era petit ja havia dit que seria molt fort guanyar l'Eurolliga i ara ja és aquí, vaig sortir de les categories inferiors, vaig arribar al primer equip, vaig haver de marxar i ara he tornat després d'haver vist perdre moltes finals.» Navarro va ser clar: «Vaig tornar de l'NBA per guanyar títols, i així ha estat.» Ricky va fer el mateix discurs, però a l'inrevés: «Jo vaig preferir esperar a marxar a l'NBA per guanyar títols, i així ha estat. Quan em preguntin que defineixi què és un equip els diré que aquest.» Al final de la festa blaugrana, que va durar aproximadament una hora, el Barça va fer la volta d'honor. Els jugadors, quan va acabar tot plegat, van marxar cap a casa amb el rostre visiblement cansat després de la festa de diumenge a la nit, que es va allargar fins ahir al matí. El Palau Blaugrana no es va omplir com s'esperava –inicialment els socis i aficionats havien de recollir les entrades prèviament–, però al final es van obrir les portes perquè hi va haver mitja entrada.