Dia de festa grossa
Bàsquet. Lliga Femenina. La possibilitat que la temporada del Girona s'acabi avui no ha de ser impediment perquè Fontajau reti homenatge a un equip que ha anat de gesta en gesta
És el partit de bàsquet femení més important de la història de Fontajau. No poca cosa. Una semifinal de lliga, contra el campió de copa –i campió de l'Eurolliga 2011– és d'aquelles fites que a moltes ciutats petites marca un abans i un després i que Girona té el mal vici de viure-ho poc i enyorar-ho quan ja és tard. En aquest sentit, l'entrenadora del Girona, Anna Caula, és un bon termòmetre de fins a quin punt el fet ha penetrat: “La gent me'n parla, al club arriben sol·licituds d'informació i tinc bones sensacions, però és divendres a la nit i ja veurem.”
En aquest moment de la temporada l'aspecte competitiu és primordial però la desproporció de mitjans entre uns i altres fa que l'Uni hagi d'introduir un caire festiu al partit d'aquest vespre. És el de més nivell que s'hagi pogut veure mai a Fontajau en competició femenina, i el punt culminant d'una temporada que ha tingut episodis tan gloriosos com ara la classificació per a la copa –amb aquella pallissa memorable contra el Celta–, la mateixa participació en la copa i aquest play-off. Un trimestre de gestes que avui serà motiu de reconeixement. Per elemental sentit de la justícia i per donar-ne un impuls a la continuïtat.
L'objectiu és competir, que l'equip castellà no tingui un escenari favorable, per bé que al Girona tothom toca de peus a terra i sap que, per molt que s'encerti en la tria, pressupostos determinen plantilles i rotacions, i aquestes són cabdals en aquest punt de la temporada. “L'objectiu és que l'equip disfruti a la pista. Si ho aconseguim, l'afició s'ho passarà bé amb nosaltres, independentment del resultat final”, explica Caula.
Molt a corregir
El Girona va competir i va obligar a treballar el Perfumerías Avenida en la semifinal de copa i també en el partit de fase regular a Salamanca. No pas dilluns, en l'arrencada de les semifinals. Sense tir exterior les gironines no tenen gaire res a fer contra la presència física de les de Mondelo, i a Salamanca l'encert de tres punts va ser ínfim (1 de 19). Sense millora no hi haurà partit, perquè De Souza i Bonner són imparables.
Però hi ha una altra raó que explica el que va passar dilluns a Würzburg, i és el moment de temporada que viuen unes i altres. Per l'Uni, una rotació curta –de les jugadores de la primera plantilla a inici de temporada queden set peces– i per l'Avenida, la certesa que, amb la copa guanyada i la decepció de no haver jugat la final a vuit de l'Eurolliga, la lliga és l'únic front obert i tots els esforços han d'anar dirigits a passar a la final. Sent el mateix equip, no rendeix igual en un partit de fase regular després d'arribar d'un desplaçament llunyà d'Eurolliga que ara, en play-off i havent tingut dues setmanes per depurar l'scouting i preparar amb tot detall l'eliminatòria contra l'equip gironí.
Entrada de franc i un munt d'atractius
Amb l'objectiu que Fontajau presenti una de les millors entrades dels últims temps, l'Uni no cobrarà entrada per accedir a Fontajau. L'objectiu és superar els 2.500 aficionats que van assistir a la final de la lliga catalana o els 2.300 que va aplegar el partit de la fase regular contra el Ros Casares, el campió de l'Eurolliga.
Un cop a dintre, els aficionats es trobaran amb altres atractius complementaris: actuacions dels gegants i grallers de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, sortejos de regals gentilesa de la Fundació Oncolliga Girona i una actuació de hip hop. A la mitja part se sortejaran pilotes signades per les jugadores i també la samarreta de l'MVP de la Lliga Femenina, Angelica Robinson. A final del partit els aficionats que ho vulguin podran fotografiar-se amb les jugadores i demanar-los signatures en el pòster de la plantilla que es lliurarà a l'entrada del pavelló.
La plaça de l'Eurolliga depèn de la FIBA
L'Eurolliga femenina està en ple procés de reestructuració per a la temporada 2012/13. La FIBA la vol reduir de 24 equips a 21 i podria canviar els requisits per accedir-hi i incloure-hi el campió de l'Eurocopa. En aquest context, la classificació per a la final de la Lliga Femenina del Ros Casares era condició necessària però en cap cas suficient –contràriament al que es deia en l'edició d'ahir– per poder accedir a la màxima competició continental. El que sembla intocable és que la FEB mantindrà les tres places i que l'ordre de prelació de la federació espanyola a l'hora d'atribuir-les és: campió de lliga, subcampió de lliga, campió de la fase regular (Ros), campió de copa (Perfumerías Avenida) i tercer de la lliga (l'Uni, si no passa a la final). En el probable supòsit d'una final Ros-Avenida, l'Uni seria el tercer equip proposat per la FEB. Fins ara, la FIBA es reservava dues places de les 24 per invitar equips que quedessin fora. No és desgavellat pensar que puguin oferir alguna d'aquestes places al Rivas (subcampió de l'Eurolliga 2011/12), decisió que deixaria l'Uni fora o obligaria a vulnerar una altra regla escrita: que no hi pot haver més de tres representants d'una mateixa federació. En qualsevol cas, com que són temps de canvis, tot és possible i res no és segur.
