BÀSQUET
La crisi en versió catalana
Les dificultats econòmiques s'han endut per davant sis equips catalans de categoria estatal
Un any enrere, alguns apuntaven la crisi com la raó de la desaparició del CB Girona. Errada greu. Allò va ser més falta d'escrúpols que de diners. La crisi de veritat ha estat aquest estiu i el bàsquet català, com no podia ser d'altra manera, no l'ha pogut esquivar. Fins a sis equips han hagut de fer renúncies a la categoria assolida esportivament, que són les renúncies que fan mal. Alguns han desaparegut directament del mapa de les competicions de categoria estatal (Olesa, UB Sabadell, dos equips del Valls). D'altres (Lleida, Vic), s'han deixat caure dues categories per sota. I dels que resisteixen, pocs poden presumir. El Barça és cas a part sempre, però ni el DKV –que sospira per tancar el traspàs de Ricky per fer net i tenir un patrocinador addicional– ni de bon tros el Manresa, que ja les va passar magres el curs passat i ha perdut el fins ara fidel cognom Ricoh, s'escapen d'estrènyer-se el cinturó.
Vic i Lleida.
A Lleida va ser diferent: o la renúncia o la vida. Després de deu anys entre LEB i ACB i amb un dèficit enorme –estimat en 1.8 milions d'euros– originat en l'etapa ACB i impossible d'escurçar amb l'equip a LEB, no hi ha hagut cap altra sortida que acceptar la realitat. Hi havia una solució: la ciutat esportiva que s'ha de construir havia d'aportar al club 60.000 euros a l'any en concepte de lloguer durant 30 anys a canvi de la concessió de l'explotació. Avançant aquest lloguer, s'eixugava el deute de cop, però no estan els temps com per córrer més riscos i el constructor de la ciutat esportiva va demanar temps. Per al club no hi havia alternativa. «És difícil, però és el millor per al club. L'únic objectiu és continuar. Haver sortit a la LEB Or hauria significat acumular més dèficit i posar en perill el futur del club», va dir el president Ferran Vidal el dia que va anunciar la renúncia. De fet, ja van acabar el curs pels pèls, amb plantada de jugadors inclosa abans dels últims partit. La idea és jugar un any a EBA, deixar el club net de deutes i trucar a la porta de la FEB perquè es recordi d'ell, i no serà difícil que ho aconsegueixi.
Pujar i renunciar.
També han renunciat, i de manera doble, a Valls. Van intentar salvar els dos equips sabent que si calia sacrificar-ne un, aquest seria el masculí d'EBA. Finalment, ni l'un ni l'altre, dues places perdudes i els equips B com a màxims representants del club, el femení a Copa Catalunya i el masculí a la primera catalana.
Abaixen la persiana.
Les cendres de l'UB Sabadell les ha recollit el Sant Nicolau, en un traspàs que, segons el director esportiu del nou club, Miquel Cabezas, «feia temps que estava preparat, perquè se sabia que l'UB Sabadell un dia o altre no podria continuar». La continuïtat és clara i podria ser que algun exjugador de l'UB Sabadell o el tècnic Miguel López Abril formessin part del nou projecte. Això sí, l'equip EBA jugarà al pavelló de l'escola Sant Nicolau que li dóna nom. Les lamentacions de falta de suport institucional apareixen en la majoria dels casos.
EL MAPA, D'UNA TEMPORADA A L'ALTRA
Girona, Tarragona i Andorra en diuen bé
L'altra cara de la moneda es troba als extrems del país. El Sant Josep de Girona i el CBT jugaran a LEB Or gràcies a les oportunitats que els ha proporcionat la crisi. Els gironins, però, s'han gratat la butxaca per comprar la plaça del Vic perquè temien quedar-se sense i competiran a LEB Or amb gairebé el mateix pressupost (uns 800.000 euros, bàsicament perquè muntar tot el club i l'equip a l'agost els va sortir més car del compte) que tenien a LEB Bronze. Compten ser competitius. El CBT, tot i el fortíssim suport municipal (mig milió d'euros), va arriscar-se a esperar, i li ha sortit bé, perquè hi va haver més vacants (tres) que peticions (una, la seva, a part de la molt inconsistent del Vigo) i ha obtingut la plaça gratis. El gran beneficiat, però, ha estat el River Andorra, que la temporada passada jugava a EBA i ara es troba a LEB Plata sense fer res més que haver guanyat l'ascens a la desapareguda LEB Bronze.
