Joc de petites, campió gran

La voluntat de córrer i buscar cistelles ràpides és sempre present, especialment en l'inici del partit, sense cansament i quan l'encert és més alt. Així començava el matx, amb intercanvi de bàsquets (9-9, 4') i un joc fresc i dinàmic dels dos equips. Però amb el partit en marxa, era el joc estàtic el que determinava la tendència. I aquí l'Olesa va treure més i millor profit de les seves qualitats. No amb Gardner a la pista, sinó jugant sense cinc i obrint el camp, amb les petites Maslowski i Jael actuant d'interiors. Les locals treien a Stampalija o Sissoko de la zona i aconseguien espais per a les seves exteriors, especialment Kresovic i Thorburn. Potser no resolien elles, però el mal sorgia d'allà. Especialment clar va quedar en el segon parcial.

La resposta de l'Argon era buscar la superioritat ofensiva portant sempre la pilota al pal baix, però les bones rotacions defensives de les locals aconseguien minimitzar la superioritat física de les pivots gironines. I, tot i que sempre era on hi havia l'acció, la presència d'Astou es difuminava. A més, la segona falta de Laura Antoja en el primer quart va permetre a l'Olesa atacar-la i desgastar-la en defensa amb Thorburn i, alhora, pressionar-la en atac. Al descans, 38-30 i domini, sense ser aclaparador, a mans de les locals.

Aquesta iniciativa va accentuar-se en l'inici del tercer quart. L'Argon treballava bé els atacs, però no els acabava, i errava tirs relativament senzills, mentre que a l'altre costat l'Olesa sempre trobava una bona solució per finalitzar les circulacions. S'arribà així al 52-34 (26'), i només una certa relaxació local va fer que l'Argon no aixequés la bandera blanca, amb un 2-7 per parar el cop: 54-41. Sinyol, Astou i, sobretot, Bogicevic van començar a anotar en el darrer període per a les de Caula, però cap d'elles ho feia amb l'efectivitat de Boada, que va encadenar sis atacs amb cistella –del 56-45 al 70-61, a dos minuts de la fi–. Un encert que va avortar qualsevol intent de remuntada d'unes gironines que no van saber tallar de soca-rel la inspiració de la capitana de l'Olesa. Amb 70-66 i ja en el darrer minut, tot era encara possible, però un atac perfectament executat per les de Mondelo va deixar a Maslowski sola als 6m25 frontals, a 23 segons de la fi. I, és clar, la nord-americana va fer allò que havia estat fent durant tot el cap de setmana, definir amb perfecció.