“El Dakar és una cursa contra un mateix i no perdona errors”

Crec que encara em queda molta corda, malgrat que ja sumo més de 150.000 quilòmetres de desert! Estic content i en forma, perquè el cos i la ment em responen i confio a poder continuar en els propers anys. He firmat una temporada més amb l’equip Sherco i tota la maquinària ja està en marxa amb vista al proper ral·li.

I tant! Vas acumulant experiència, però el cert és que a cada edició el repte és més gran. Es tracta d’una carrera molt i molt dura, on no només has d’estar al 100% pel que fa a condicions físiques i mentals, sinó que cada dia has d’afrontar mil i un problemes i noves situacions que estàs obligat a resoldre si no vols quedar despenjat de la cursa. El Dakar no perdona els errors.

No. Hem treballat molt durant tot l’any i tenia ganes que l’esforç es veiés recompensat amb una posició més alta. Malauradament hem tingut molts entrebancs que ens han fet perdre llocs. A cada jornada teníem sorpreses desagradables.

Totalment. Aquesta edició n’ha estat un exemple clar. A Sherco hem hagut d’afrontar l’abandonament dels dos companys a la cursa. Un fet que ha afegit encara més duresa a una prova que no dona treva. El repte a assolir era arribar a la meta i hem suat molt per aconseguir-ho.

Diàriament i donant-ho tot durant l’entrenament. Sense excuses. És una feina de marató, no de curta distància. Vol constància i atenció constants.

Estem més desprotegits davant els perills. Afrontem sols cada etapa, amb una mitjana de quinze hores diàries sobre la moto i som els que obrim pista sense saber del cert què ens podem trobar en el terreny. La nostra cursa és la més forta, sense discussió.

En aquesta edició el segon dia ja vam pensar que estàvem fora perquè vam tenir un problema amb la benzina. Vam aconseguir remuntar l’adversitat i al quart dia ens va passar una cosa semblant i vam tornar a recuperar-nos. L’esforç que se’ns va demanar era titànic.

Sí, sens dubte. Estic convençut que tots els pilots han tingut la temptació de prémer el botó vermell i plegar en algun moment. Però en el meu cas em dec a una marca, en soc la imatge i tinc la responsabilitat de respondre davant la gent que ha confiat en mi. Per això és tan important la preparació prèvia, tant física com sobretot mental, per saber superar els entrebancs que et vas trobant.

Jo vaig ser un d’ells! (riu). Penso que a la seva manera són herois, perquè a les dificultats que compartim tots s’hi afegeixen les que suposa fer-ho tot sols. Van a un altre ritme, perquè a ells no els marca el temps, sinó el repte d’acabar.

He viscut episodis de tot. És cert que els pilots professionals anem una mica a la nostra perquè estem competint i hi ha interessos barrejats. Però també ho és que he rebut el suport i l’ajuda d’altres pilots de marques rivals. Es fan grans amistats al Dakar.

Sens dubte quan no era professional i no tenia tantes pressions. Ara gaudeixes en els entrenaments, però a les curses et deus a una marca que aposta per tu i que t’exigeix una resposta.

N’hi ha molts, però potser amb la primera victòria en una etapa. Una sensació increïble.

Fa dos anys vaig tenir una caiguda molt forta que em va obligar a plegar. Van ser moments molt difícils.

No hi penso, en això, perquè si ho fes segur que no hi tornaria.

No m’ho he plantejat encara, però no ho descarto pas. Crec que tinc força recorregut encara amb la moto per pensar en res més.