FÓRMULA 1
Els papers canviats
Mosley va ser un dels instigadors de la primera revolta dels equips contra la federació al final dels anys 70
Probablement, Max Mosley i Bernie Ecclestone van asseure's ahir en una taula de negociació per resoldre un conflicte en la fórmula 1 per última vegada. El president de la FIA no ha resistit l'última onada d'una tempesta que en certa manera ell mateix al costat d'Ecclestone va engegar al principi dels 80 amb una primera gran revolta dels equips contra el que llavors era el president de la federació internacional (en aquells moments FISA), el francès Jean Marie Balestre.
Al final dels 70 Ecclestone (propietari de l'escuderia Brabham) va assolir el control de la primera associació de constructors (FOCA) i va fitxar com a principal assessor legal Mosley, fundador d'una escuderia també de prestigi, Marsh. I junts van decidir anar a la guerra. Les escuderies es van començar a queixar gairebé de tot; però els enfrontaments amb Balestre, un dirigent autoritzat com pocs, se centraven sobretot en la reglamentació tècnica, les despeses i el repartiment dels diners; una història que recorda sospitosament al conflicte viscut en els últims mesos.
La revolta d'Ecclestone i Mosley va tenir alguns episodis que han passat a la història de la fórmula 1, com l'intent de creació d'una federació de motor independent, que fins i tot va organitzar un gran premi de fórmula 1 a Sud-àfrica el 1980 amb victòria de Carlos Reutemann (Williams). L'any següent es van signar els primers Acords de la Concòrdia, que no serien res més que el tret de sortida a una batalla encara més cruenta, que culminaria amb el boicot de la majoria dels equips de la FOCA –a excepció de Tyrrell, Osella, ATS i Toleman–al Gran Premi de San Marino del 1982. En aquells moments Ferrari, Alfa Romeo i Renault encara no formaven part del clan d'Ecclestone i Mosley. La desqualificació de Nelson Piquet i Keke Rosberg, primer i segon en el Gran Premi del Brasil, per una presumpta irregularitat tècnica en plena era dels motors Turbo va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de la FOCA.
En vista de les constants amenaces d'Ecclestone i les batalles internes entre els equips i també les queixes dels pilots, als quals la FISA exigia unes contrapartides salvatges a canvi de la superllicència, Balestre es va trobar enmig d'una situació insostenible. De fet, el francès va arribar a dir que no permetria que quatre constructors passessin per sobre seu, un discurs similar al de Mosley de fa dos dies.
La situació s'acabaria salvant a la llarga amb la inclusió dels dos grans pesos pesants de la FOCA, Ecclestone i Mosley, a la FIA. Des de llavors, Bernie va saber multiplicar l'interès arreu per la competició i avui té l'empresa de management més rendible d'Europa gràcies a una posició de privilegi de moment intocable.
