El retorn d'un petit mite
Honda ha obert el bagul dels records i ha fet renéixer, com si es tractés de l'au Fènix, una de les seves motos de més èxit anys enrere. La denominació VTR és tot un indicatiu del que representa
És molt possible que alguns dels lectors d'aquestes línies recordin haver cavalcat al cim d'una Honda VTR de l'any 1997, que entre altres coses es caracteritzava pel seu vistós xassís multitubular. Una moto que venia a ser una versió derivada o diguem-ne una actualització de la que havia estat creada el 1982, dotada del motor en forma de V present en la VT 250 F. Ambdues motos destacaven perquè tenien un comportament sobri i alhora esportiu, i també perquè generaven grans quantitats de diversió gràcies a la facilitat de conducció i maniobrabilitat, sempre amb un toc d'allò més característic procedent d'un propulsor de prestacions més que destacables.
La VTR que presentem ara és quelcom diferent. Més per la lògica evolució que pels objectius de Honda de col·locar-la al capdavant dels productes econòmics de la categoria a què pertany. Un objectiu que ja fa dotze anys perseguia la seva antecessora i en què la marca japonesa insisteix a base de mantenir les mateixes vicissituds i filosofia. D'aquesta Honda 250 VTR se'n pot dir que és una moto apta per a tothom, ben construïda, de manteniment reduït i dualitat d'ús ben marcada. Sobretot gràcies a la seva capacitat d'adaptació a qualsevol situació, resultat d'una gran maniobrabilitat que permet moure's amb gran agilitat dins la ciutat i dotada de suficient potència i prou sobrietat en la part de cicle per escapar-se a fer quatre revolts quan es tenen ganes de fer brollar l'adrenalina.
Pràctica, econòmica i avançada
Tot i que en el plantejament de construcció és gairebé clavada a la seva antecessora, aquesta VTR és tecnològicament molt més avançada. Els anys i l'evolució no hi són en va i per això el motor en forma de V oberta a 90 graus té un funcionament infinitament més fi. Sobretot perquè el cervell de l'alimentació de combustible és una acurada injecció electrònica PGM-FI amb sis sensors. Gràcies a aquest giny i a la configuració V-Twin, aquesta Honda ofereix una finesa excepcional i una resposta a l'accelerador tan suau com determinant. A més, s'hi ha d'afegir un encertat canvi de cinc velocitats, una gestió dels gasos d'escapament molt eficient –es tracta d'una moto excepcionalment respectuosa amb el medi ambient– i un nivell de remor baixíssim, ideal per als que busquen una moto còmoda de veritat.
Quant a la part de cicle, aquesta nova Honda VTR està clarament inspirada en les naked esportives dels anys noranta. Una idea de construcció ben implantada i que segueix oferint a tothom una conducció intuïtiva i fàcil. La vistositat i l'estètica formen part dels seus punts forts. Tècnicament, el gran secret del xassís regeix a la seva part inferior. El pivot del basculant és el propi motor, per aconseguir minimitzar les reaccions que es poden generar a la roda del darrere en acceleracions o frenades brusques. El perfecte equilibri entre xassís i subxassís millora notablement el rendiment en els revolts i sense perdre maniobrabilitat, gràcies als 1,40 m de distància entre eixos.
Reclam estètic
El xassís multitubular, el minimalisme de la carrosseria, el far de tall rodó i la cua semielevada atorguen a la Honda VTR un estil que recorda el de la Ducati Monster. Tot i això, manté el segell propi de la seva antecessora de l'any 1997.
Ambivalent
El monoamortidor Monoshock posterior i la forquilla davantera de 41 mm de diàmetre tenen prou caràcter per fer gaudir en conducció esportiva i alhora oferir una equilibrada suavitat per practicar una conducció resguardada.
Còmoda i segura
Les formes compactes i la lleugeresa, afegides a un seient còmode i d'allò més ben situat, fan de la VTR una moto fàcil de conduir i que emana una gran sensació de seguretat. Fins i tot per a persones de talles més aviat reduïdes.
