El ciclista del poble
Parets del Vallès va rebre ahir amb tots els honors i homenatja Joaquim Rodríguez, l'esportista que els ha fet somiar de rosa durant les tres setmanes del Giro d'Itàlia
Joaquim Rodríguez va arribar dilluns a la mitjanit al Prat i es va trobar a la terminal amb un nombrós grup d'aficionats de Parets del Vallès i la comarca que l'esperaven per abraçar-lo i afalagar-lo. Perdre el Giro d'Itàlia per només 16 segons encara va mobilitzar més els seus seguidors, perquè tots sentien la necessitat de dir-li que, tot i no tornar amb la maglia rosa, se l'estimen igual o encara més, i que ha estat un plaer veure'l sofrir, en el millor sentit de la paraula.
La sensació d'heroi local es va reproduir ahir a la seva vila, que li va retre un homenatge que no va ser el primer ni serà segurament l'últim. Durant el dia, Purito va aprofitar per passejar, anar a saludar els amics de tota la vida i fins i tot anar a la perruqueria per estar presentable per a l'acte de la tarda. Palmarès a banda, aquesta és la característica principal que l'alcalde de Parets, Sergi Mingote, va voler destacar del ciclista, la seva normalitat, que es fa estranya per a l'home que ara mateix, segons la classificació de la Unió Ciclista Internacional (UCI), és el millor ciclista del món.
“Sóc molt feliç, però estic esgotat físicament i psicològicament, i hem decidit reprogramar tota la temporada. Des del febrer porto un ritme frenètic i no em plantejaré cap altre objectiu ambiciós fins que no arribi la Vuelta, a final d'agost”, va admetre Rodríguez, que després d'uns dies amb la família anirà a entrenar-se a Andorra.
La qüestió més repetida, entre periodistes i aficionats, va ser com hauria pogut guanyar els maleïts 16 segons que el van separar de Ryder Hesjedal. “El dia que vam arribar a Pampegao –l'antepenúltima etapa– potser vaig vigilar massa Ivan Basso. Hesjedal ho va aprofitar per atacar i jo tenia cames per seguir-lo, al final vaig cedir 13 segons, que tampoc haurien estat suficients. És millor no trencar-se el cap amb aquestes coses”, va explicar el ciclista, que no renuncia encara a acabar conquerint una gran volta. “Des del 2009 he mantingut un alt nivell en les proves de tres setmanes, tot i que sempre havia tingut algun entrebanc. En la Vuelta espero mantenir aquesta línia i lluitar per la victòria, però allò serà una altra història, perquè tindré al davant Alberto Contador i un munt de cracs més”, va afegir.
El ciclisme català
Rodríguez va signar en el llibre d'or de l'Ajuntament i va rebre la primera reproducció del monument a les quatre barres que Carles Vives va dissenyar per a l'entrada del poble. “Ets el nostre ambaixador i també el de Catalunya”, li va dir Mingote, un alpinista reconegut que ha pujat a l'Everest i que ha seguit la trajectòria de Rodríguez des que aquest era nen.
El president de la federació catalana, Josep Bochaca, també va felicitar personalment el ciclista, que va voler donar una visió optimista sobre la situació del ciclisme al país, que molts consideren en estat crític: “Primer hi ha molta afició, els caps de setmana les carreteres estan plenes de bicicletes, i segon tenim ciclistes espectaculars, com ara Joan Antoni Flecha, Xavi Florencio i Alberto Losada, que ha fet un Giro sensacional.”
“M'he sentit ben tractat per tothom”
La plaça de l'Ajuntament va aplegar unes 200 persones, algunes amb samarretes commemoratives, que van escotar les paraules sinceres d'agraïment pel seu suport incondicional del ciclista, que després va fer una llarguíssima sessió de signatura d'autògrafs. En ser interrogat sobre si se sentia menysvalorat en comparació amb el tractament mediàtic que rep Alberto Contador, va assegurar que no hi havia pensat però que en general sempre s'ha sentit “ben tractat per tothom”.
