Contra l’adversitat

L’espor­tista de Vila­nova del Camí Naya­des Sanz, de 31 anys, ha par­ti­ci­pat en els Jocs Mun­di­als de Talla Baixa que s’han dis­pu­tat aquest estiu al Canadà i ha tor­nat a casa amb un total d’onze meda­lles: set d’or, tres de plata i una de bronze. Aquesta com­pe­tició és un tor­neig que està diri­git a per­so­nes amb pato­lo­gies de crei­xe­ment i els par­ti­ci­pants poden fer com a màxim 1,50 metres d’alçada.

Naya­des Sanz té un tras­torn de crei­xe­ment i fa poc més d’un metre. De l’experiència als Jocs Mun­di­als de Talla Baixa en diu: “Ha estat increïble i espero repe­tir-la d’aquí a qua­tre anys.” En des­taca la quan­ti­tat de gent que ha cone­gut i les cul­tu­res que ha vist i que l’han sorprès. Explica: “Reco­ma­na­ria que hi par­ti­cipés tot­hom que fos de talla baixa perquè volem cons­ci­en­ciar-los que facin esports i es cre­guin que en són capaços. Encara que siguem bai­xos, podem fer esport igual­ment.”

Ha estat en con­tacte amb espor­tis­tes de diver­ses naci­o­na­li­tats i s’ha ado­nat que en països com els Estats Units, Austràlia o Angla­terra hi ha “un sen­tit d’uni­tat i d’amis­tat molt gran” que aquí troba a fal­tar. “Crec que ens falta fer pinya per pro­moure els bene­fi­cis de l’esport i visi­bi­lit­zar la nos­tra malal­tia. Hi ha molta gent que es queda a casa pen­sant que no pot fer esport”, afirma l’espor­tista.

Des de l’edu­cació primària, ella va evi­tar aquesta situ­ació gràcies a la seva afició pels esports, en espe­cial pel fut­bol, que després ha tras­lla­dat a mol­tes altres dis­ci­pli­nes. “A primària i sobre­tot a l’ado­lescència és quan et sents més dife­rent, però si els nens veuen que t’inte­gres, que jugues amb ells i que par­ti­ci­pes, això et fa ser una per­sona més oberta, feliç i inde­pen­dent. A mi prac­ti­car esport em va aju­dar a no tan­car-me en mi mateixa”, recorda Naya­des Sanz.

L’espor­tista és cons­ci­ent que encara s’ha d’avançar més per nor­ma­lit­zar els diver­sos tras­torns de crei­xe­ment que exis­tei­xen. Sanz opina que és res­pon­sa­bi­li­tat dels pares edu­car els fills perquè s’evi­tin situ­a­ci­ons com ara comen­ta­ris o mira­des des­a­gra­da­bles pel seu aspecte físic men­tre fa natació. De la mateixa manera, enco­ratja els pares amb nens amb pato­lo­gies de crei­xe­ment que els seus fills “pro­vin l’esport, que no els sobre­pro­te­gei­xin perquè han de viure experiències i això els farà ser més inde­pen­dents”.