Barcelona demana els mateixos jocs d'hivern que volen fer a l'Aragó

L'anunci d'una candidatura olímpica hauria de provocar, primer de tot, una gran il·lusió en la pròpia ciutat, el país i l'estat de la mateixa. Així doncs, que Barcelona aspiri a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, com va avançar ahir mateix d'una forma impactant l'alcalde Jordi Hereu, hauria de deixar tothom content, sobretot en un país en què els esports d'hivern estan sota mínims, almenys en l'àmbit competitiu. La reacció, tanmateix, va ser la contrària. L'anunci va suposar en realitat el primer tret d'una guerra que el mateix Hereu, de manera ingènua, sembla ignorar. Saragossa i tot l'Aragó, que havien ignorat Lleida en la seva proposta per al 2022, van alçar-se ahir mateix en armes per l'anunci de Barcelona, que pretén celebrar d'una forma ben eloqüent, amb uns altres jocs, el 30è aniversari de la inoblidable cita olímpica del 1992. Les tensions amb l'Aragó prometen ser tan interessants com també ho seran les de les diferents zones del Pirineu català que aspiren a ser subseus i, sobretot, escenari de les proves reines, les d'esquí alpí.

L'estació de la Molina, que va organitzar una prova de la copa del món l'any passat i que organitzarà el campionat del món de surf de neu aquest mateix any, reclama amb tota justícia ser el primer de la llista al davant d'una altra estació, Baqueira Beret, que intentarà aconseguir aquest mèrit amb altres armes. La competició, doncs, no serà només entre Catalunya i l'Aragó sinó que dins del Principat també hi haurà un fort combat entre la Cerdanya i la Vall d'Aran per veure quina comarca és la preferida de Barcelona.

L'alcalde, Jordi Hereu, va alimentar tot aquest caliu reconeixent que la decisió s'havia pres sense consultar-ho amb el govern d'Aragó i sense especificar quina part del Pirineu s'enduria la major part del pastís. Per si no n'hi hagués prou, els partits catalans també van criticar, d'una manera o altra, la nova aventura d'Hereu. En l'anunci no hi havia cap representant del govern català i la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, que havia d'assistir a la presentació de la Pirena dues hores després, no ho va fer probablement per evitar les preguntes dels mitjans sobre una qüestió que al govern català encara no deuen saber si és bona o dolenta.

Amb tot, el recorregut que haurà de seguir la candidatura catalana serà llarg i ple d'obstacles. D'aquí a un mes s'haurà d'enviar una primera delegació als Jocs de Vancouver i després s'haurà de convèncer el Comitè Olímpic Espanyol que la candidatura catalana és millor que l'aragonesa, que es veuen més ben preparats perquè ja han tingut l'experiència en diverses candidatures per als Jocs d'Hivern amb la ciutat de Jaca.

El Comitè Olímpic Espanyol haurà de triar entre Saragossa i Barcelona el juny el 2013. El 2014 el Comitè Olímpic Internacional seleccionarà els candidats i el 2015 es coneixerà la ciutat guanyadora.

Hereu va precisar durant l'anunci algunes de les coses que ja estan clares. Barcelona seria l'escenari de la inauguració i la clausura, del repartiment de medalles i de les proves olímpiques en pista coberta, com el patinatge artístic i l'hoquei sobre gel.

L'alcalde Hereu es mostra convençut que amb aquesta aspiració Barcelona recuperarà l'«esperit olímpic» que va portar la ciutat a organitzar els Jocs del 1992.

Barcelona aspira a ser la primera ciutat que organitzi uns jocs d'estiu i uns d'hivern. Munic, que va fer els Jocs d'Estiu del 1972, forma part de les candidates als Jocs del 2018 i, per tant, els alemanys es podrien avançar en aquest simbòlic objectiu. A més, si guanyen els alemanys la famosa rotació de continents podria perjudicar la candidatura de Catalunya. Els jocs del 2014 es fan a Sotxi (Rússia).