Sorpresa agradable
Els principals esportistes catalans d'hivern valoren positivament la candidatura, sobretot per l'expansió i el major relleu que pot suposar per a unes disciplines poc reconegudes
«Ja havia sentit a parlar de l'interès, però la confirmació de la candidatura és molt positiva»
«Les estacions catalanes estan ben preparades i seria la millor oportunitat per fer el que hi falta»
«Fins ara ens coneixen més per la platja; uns Jocs d'Hivern serien idonis per ensenyar el Pirineu i l'esport que s'hi fa»
«L'experiència del 1992
és un valor afegit»
«Al principi em pensava que era una broma. L'anunci ha estat sorprenent»
«A banda dels grans esdeveniments també s'hauria de destinar recursos al foment dels esports d'hivern i
els seus esportistes»
«Feia temps que comentava amb altres esportistes que el Pirineu català té prou potencial per poder organitzar uns Jocs d'Hivern»
«Ja s'estan fent gestions perquè l'esquí de muntanya entri al programa olímpic aviat»
«Organitzar uns Jocs seria una gran notícia per als que fem esports d'hivern»
«A la Molina ja s'han fet proves de la copa del món i s'ha demostrat que s'està preparat»
«És una bona notícia, no només per als esportistes sinó també per als aficionats de casa nostra»
«Fer uns Jocs a casa ens donaria ressò mediàtic»
«Barcelona i el Pirineu català tenen tots els requisits per organitzar
uns Jocs d'Hivern»
«La distància no és cap problema; A Torí o Vancouver les estacions estan fins i tot més lluny»
«Esperem que la iniciativa vingui acompanyada de la construcció d'una o dues pistes de gel permanents a Barcelona, que es podrien convertir en un centre d'alt rendiment»
«Hi havia una demanda del sector i només faltava encendre el foc per tirar-ho endavant»
«La candidatura de Jaca ja ho ha intentat altres vegades. Nosaltres hem estat pacients o penso que ha arribat la nostra hora»
«És la notícia desitjada. Tot el Pirineu està content»
«La notícia és superpositiva.» Així d'eloqüent es mostrava Jordi Font poques hores després d'anunciar-se la candidatura de Barcelona per als Jocs d'Hivern del 2022. La satisfacció del surfista de neu català, quart en els Jocs de Torí 2006, la compartien molts dels millors representants catalans dels anomenats esports blancs, alguns d'ells en plena preparació per a la gran cita olímpica d'aquest febrer a Vancouver. És el cas de Ferran Terra, que des d'Àustria, a punt per competir a la copa d'Europa d'esquí, a mitja tarda encara no s'havia assabentat de la candidatura catalana. «M'encantaria», va expressar tot just conèixer la iniciativa, sobretot per l'impuls que donaria a unes disciplines poc reconegudes a casa nostra. Aquesta visió la comparteix l'esquiadora paralímpica Anna Cohí: «La repercussió mediàtica seria molt important per als que fem esports de neu.»
Però, i la infraestructura necessària per organitzar un esdeveniment de tal magnitud? «Les estacions catalanes estan preparades», va assenyalar Font, tot i ser conscient que caldria afegir-hi elements com un trampolí de salts de primera magnitud i un tub de gel per a les proves de bob o tobogan. «Construir un tub de gel pot valer 100 milions d'euros i cal estudiar com treure-hi rendiment després», va advertir Ander Mirambell, un pioner a casa nostra en l'espectacular disciplina de tobogan –també conegut com skeleton–. De fet, Mirambell aprofita l'avinentesa per reivindicar «més recursos per potenciar els esports d'hivern, no només per als grans esdeveniments». «Uns Jocs són ideals per millorar les mancances en instal·lacions», va recordar el patinador Adrià Díaz, conscient que el finançament «no hauria de ser cap problema».
Pel que fa a la distància entre les estacions i Barcelona, que seria la seu de disciplines com l'hoquei sobre gel o el patinatge, no s'enfoca com un gran inconvenient. «A Torí i Vancouver les pistes estan més lluny que no pas La Molina», va advertir Lluís Roig, vicepresident de la RFEDI i delegat de la Federació Internacional d'Esquí (FIS). Ell coneix bé la potencialitat que té la candidatura barcelonina, sobretot per l'excel·lent record que han deixat els Jocs de 1992 a la família olímpica. «Barcelona ha demostrat que sap organitzar esdeveniments d'aquesta magnitud», remarca Roig. Un punt que podria afavorir-la respecte a la candidatura de Saragossa-Aragó en l'intens duel que s'espera per ser l'aposta del COE. Per als esportistes aquesta lluita fins i tot els pot beneficiar. «La rivalitat sempre és positiva perquè tots dos buscaran el millor i farà parlar dels esports blancs», conclou Font.
Mes de 10 catalans aspiren a competir a Vancouver 2010
Amb la il·lusió de viure uns Jocs d'Hivern a casa, però amb la vista ben centrada a Vancouver, on el proper 12 de febrer començaran la gran cita olímpica d'aquest any. Més de 10 catalans aspiren a participar en la cita, dels quals ja n'hi ha cinc que tenen la plaça assegurada. Es tracta de Ferran Terra i Andrea Jardí, en esquí alpí; Laura Orgué i Vicenç Vilarrubla, en esquí de fons, i Queralt Castellet, en surf de neu. Tot i això, la llista ben segur que creix ja que n'hi ha molts que tenen el bitllet a tocar. És el cas d'Ander Mirambell, que ho té tot a favor per assolir demà mateix a Saint Moritz els pocs punts que li falten per ser el primer pilot de tobogan català en uns Jocs. També serà a la cita Jordi Font, tot i que una caiguda de fa poques setmanes li ha complicat les coses. «Em vaig trencar la clavícula. Per sort no cal que m'operi però arribaré molt just de recuperació», va explicar.
