“Seguint els de casa, des dels sis anys vaig darrere les botxes”

Sí, el campionat es va fer fa uns setmanes aquí al club de Canet, amb dues competicions de partida tradicional en individual i en tir de precisió.

Sí, va ser un doblet amb medalla d’or a les dues. El tir de precisió és la modalitat amb què només es participa als Jocs Mediterranis amb dones.

Es col·loca una lona a terra on es posen una bola objectiu de color blanc i una obstacle de color vermell que no es pot moure. Les figures es van canviant i segons la dificultat hi ha més puntuació. Les figures es van complicant i els últims objectius són importants per poder passar de ronda.

Són dos esports diferents tot i que els dos estan dins la Federació Espanyola de Petanca. L’objectiu és apropar una bola al petit o tirar. Tenim jugadors que apunten que acosten la bola al petit i d’altres més tècnics que fa de tir que treu la bola del contrari de la pista. Es puntua igual que la petanca però la pista de botxa és molt més llarga, una fa 15 metres i l’altra 28,5. La dificultat augmenta per la distància, però també perquè la bola és més grossa i pesa més. A la petanca tires parat dins una rotllana i a la botxa ho has de fer agafant carrerilla i corrents.

Punteria n’has de tenir sigui botxa o petanca. L’any passat vaig quedar campiona d’Espanya individual de petanca també, però jo vaig començar aquí al club amb les botxes. El meu avi va ser un dels fundadors i després va continuar el meu pare, i seguint els de casa des dels sis anys que vaig darrere les botxes. Com que aquí no està gaire consolidat i m’agrada competir i estava cansada d’anar a França a jugar, per això vaig decidir l’any 2000 competir a petanca, on hi ha més llicències.

Abans es jugava a moltes comunitats, però ara potser en som unes 200 que tenim llicència de botxa. Quedar primera et dona l’opció d’anar als campionats del món i d’Europa, on hi ha molt nivell. França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia i ara Xina, que s’hi ha posat tard però van molt per feina. Allà s’hi poden dedicar i ser professionals.

He participat a sis europeus i set mundials, amb quatre medalles de bronze. És difícil perquè som un país amateur. Ens els darrers Jocs Mediterranis, aquests seran els tercers per a mi, vaig aconseguir diploma olímpic.

Espero fer medalla. Vaig preparada mentalment i estem treballant intensament aquests tres setmanes amb en Ricard López, que és el meu preparador.

Sobretot tenir sang freda. Pots estar jugant molt bé, però quan has de competir has de saber aguantar la pressió. La concentració és fonamental, com en el tennis quan han de sacar. Has d’estar quiet i fort mentalment.

Es tira molt tècnicament i no és tan difícil. La combinació entre el braç i el peu és bastant dinàmica.

S’està fent una bona campanya des de la Confederació Mundial d’Esports Bola on entra la rafa (que es juga amb bola sintètica), i la petanca i les botxes. La sol·licitud s’ha de fer en conjunt. A França es juga molt a botxa, petanca i també a rafa, i tenim el 2024 que seria una bona oportunitat fer allà les olimpíades per al nostre esport.

No sé si arribaré jugant a tant nivell. Ara l’objectiu principal són els Jocs Mediterranis i estic en espera d’assegurar si vaig amb la selecció del campionat del món que es fa a Xina.

La federació espanyola assumeix les despeses i unes dietes diàries per al dia que deixes d’anar a la feina. Si aconsegueixes una medalla en competicions internacionals tens una subvenció que et dona el Consell Superior d’Esports. Als Jocs Mediterranis és el Comitè Olímpic espanyol que assumeix les despeses.

És complicat, i més quan s’acosten competicions importants que he d’entrenar cada dia. M’agrada entrenar sola, però sí que m’haig de preparar la tècnica. Visc de la meva feina i a l’Ajuntament vaig entrar-hi com a regidora del PP a l’oposició. Ja tinc clar que no aniré a les llistes. Si no puc dedicar-me a una cosa prefereixo deixar pas.