ESQUÍ DE MUNTANYA

De Font Romeu al cel

Kílian Jornet, Marc Pinsach i Mireia Miró recullen els fruits de la seva estada al centre de tecnificació de la federació catalana, que té un acord transfronterer amb el CAR de Sant Cugat

Les vides de Kílian Jornet, Mireia Miró i Marc Pinsach es van creuar al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, quan tot just eren uns adolescents. Des de llavors, s'han convertit en inseparables i ja fa tres anys que tots tres s'entrenen i estudien a Font Romeu, on cursen la carrera d'educació física en una facultat vinculada a la Universitat de Perpinyà. Ho fan gràcies a l'acord entre el CAR de Sant Cugat i el centre de la població de l'Alta Cerdanya, en una iniciativa transfronterera pionera que ells han tingut l'honor d'estrenar. «És clar que no ens interessava allotjar-nos al CAR de Sant Cugat perquè queda molt lluny de la neu», assegura Jornet. Pinsach afegeix: «Això ens permet no perdre temps en els desplaçaments, optimitzar més els entrenaments i aprofitar els descansos.» Els resultats que han aconseguit les últimes temporades han avalat la iniciativa i, a partir d'ells, ja hi ha hagut altres esportistes catalans que han seguit el mateix camí, com Dani Solà i Ignasi Andrés.

Els últims fruits de la seva preparació a Font Romeu els estan recollint aquesta setmana mateix, en el campionat del món d'esquí de muntanya que es fa a Andorra, a només tres quarts d'hora del lloc on viuen. En la primera prova, la cursa vertical, tots tres van aconseguir medalla, però qui més va lluir va ser Kílian Jornet, amb l'or absolut i promesa, tot i el fort refredat que encara arrossega. Els tres esquiadors catalans són conscients que la seva és una situació privilegiada, ja que sense l'acord que els permet entrenar-se a Font Romeu ho tindrien molt més magre: «No sabem com estaríem, però està clar que la nostra progressió no hauria estat tan ràpida», remarca Pinsach, nascut a Cassà de la Selva, a dues hores del Pirineu. A més del suport del CAR de Sant Cugat i del Centre de Tecnificació, també reben ajuts en forma de patrocini de fabricants de material d'esquí de muntanya. És obvi que, encara que s'estigui en l'elit, un no es pot fer ric practicant aquest esport ancestral i poc conegut, però en clar creixement.

El Houdini català.

La relació de Jornet, Miró i Pinsach ha estat tan estreta que es coneixen a la perfecció. No dubten a definir-se els uns als altres, a extreure els trets més curiosos de la personalitat de cada un, amb tota sinceritat. «En Kílian és com el mag Houdini, perquè apareix i desapareix sense assabentar-te'n», diu Miró. No és gens estrany, ja que l'esquiador cerdà, una celebritat mundial en l'esquí i les curses de muntanya, ha adquirit molts compromisos comercials i publicitaris que l'obliguen a viatjar molt. «Tinc més o menys controlats els quilòmetres que faig cada any. Aproximadament, 60.000 en cotxe, molts milers en avió i uns 6.000 corrent», assegura. «El més important és fer quilòmetres», bromeja Pinsach. Miró continua la dissecció de la personalitat de Jornet: «És molt reservat i mai no saps quines són les seves intencions. És molt perseverant en el pla esportiu i molt tossut quan se li posa una cosa al cap.» «Tothom pensava que es cremaria de tant d'entrenar-se quan tenia 17 anys, ho van dir quan en va fer 20 i ho continuen afirmant ara, que en té 22. I la veritat és que encara ens preguntem fins on serà capaç d'arribar», afegeix Pinsach, que trenca el gel per parlar de la Mireia: «És una muntanya russa en tots els sentits. Es mou entre el blanc i el negre d'un dia a l'altre, sense matisos.»

Ella mateixa confirma el seu caràcter més aviat impulsiu: «A Barcelona feia una vida ben diferent, fins que un dia vaig dir que allò no estava fet per a mi. Un cap de setmana, navegant per internet, vaig veure que hi havia un centre de tecnificació d'esquí de muntanya. Només n'havia fet dues vegades i ni tan sols sabia que hi havia competicions, però m'hi vaig apuntar.» Tal dit, tal fet.

Arriba el torn de Pinsach. «És un paio seriós, fins i tot massa. Sap les coses que vol i és molt metòdic amb els entrenaments i amb el menjar», diu Miró. I ara arribem al tema de les dietes, clau en la preparació de qualsevol esportista. Queda clar que Pinsach és metòdic, però, i els altres dos? «Ho sento, però jo no puc menjar només una poma de postres, necessito un bon dolç. Aquests dies he repetit fins a dues vegades», assegura Miró, la llaminera del grup. Per a Jornet, en canvi, l'alimentació només és pura supervivència: «Alguna vegada he arribat a menjar només un paquet de galetes en tota una setmana.» «Jo un paquet ja me'l menjo només per berenar», diu Miró. «El que faig és escoltar el cos i menjar quan m'ho demana», conclou Jornet. Són tres personalitats ben diferents que, un dia, l'esquí de muntanya va unir en una bona amistat.

Dues medalles més per a Jornet

Kílian Jornet va assolir dues medalles més en la cursa individual del mundial d'esquí de muntanya, després de ser segon absolut i primer promesa (1h30:54). L'esquiador cerdà va tenir un frec a frec amb el seu gran rival i amic Florent Troillet, que finalment es va imposar per quatre segons (1h30:50). Els dos esquiadors, que la setmana que ve faran parella en la Pierramenta, la cursa d'esquí de muntanya més important del món, van protagonitzar una prova en què Marc Pinsach va demostrar que ja es troba en l'elit en acabar novè i tercer en la categoria de promesa (1h37:40). Jornet i Troillet es van marcar de prop tot el recorregut, que va ser escurçat a causa del mal temps i la mala visibilitat. Van arribar junts a l'últim descens, en el qual el suís va fer valer el seu millor nivell d'esquí, tot i que el cerdà no va quedar endarrerit. La creu de la jornada va ser l'abandonament de Mireia Miró, favorita en la categoria sènior. L'esquiadora de Barcelona tenia problemes respiratoris per culpa del seu asma i va plegar en la primera ascensió. A la tarda, tenia previst passar una revisió mèdica per descartar una possible bronquitis. En absència de Miró, la millor catalana de la prova va ser Gemma Arró, amb una excel·lent sisena posició. La vencedora va ser la francesa Laetitia Roux.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.