«El fals positiu va canviar la meva trajectòria vital»

—Es veu capaç de resu­mir les claus per enten­dre el seu cas?

—«Entre come­tes, van inven­tar-se un fals posi­tiu i van posar fi a la meva car­rera espor­tiva. A par­tir d'aquí, sim­ple­ment em vaig limi­tar a llui­tar per esbri­nar què és el que havia pas­sat. I ara, cinc anys, sis mesos i una set­mana després d'aquell fatídic dia tinc una sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya que em dóna la raó. Deter­mina que, efec­ti­va­ment, es trac­tava d'una mos­tra nega­tiva que un labo­ra­tori de Madrid havia donat com a posi­tiva.»

—Ja han pas­sat els dies de ter­mini que tenia la Fede­ració Espa­nyola d'Atle­tisme (FEA) per recórrer la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC). Li ha arri­bat alguna notícia?

—«L'únic que he rebut és un cor­reu del pre­si­dent de la fede­ració, José María Odri­o­zola, en què em dema­nava dis­cul­pes i deia que inten­ta­ria inves­ti­gar què havia pas­sat. També deia que faria una nota pública per expli­car tot el procés, però de moment no ha apa­re­gut res.»

—I a par­tir d'ara, què?

—«Doncs és el moment de dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats i esbri­nar quina ha estat la raó per la qual ha pas­sat tot això. A par­tir d'aquí, jo ja que­daré fora d'aquesta lluita i ja és l'advo­cat que haurà de deter­mi­nar com con­ti­nua el procés.»

—Òbvi­a­ment, recla­marà danys i pre­ju­di­cis...

—«Si l'advo­cat ho deci­deix així, doncs ani­rem enda­vant, però el meu objec­tiu final no és aquest, perquè el mal que m'han fet no es pot pagar amb diners.»

—El mal és irre­pa­ra­ble?

—«Han variat total­ment la meva tra­jectòria vital, perquè quan una per­sona es dedica al cent per cent a l'esport i plega, hi con­ti­nua vin­cu­lada d'alguna manera. Jo m'hi vaig haver de des­vin­cu­lar total­ment.»

—En el moment que va escla­tar tot tenia 30 anys i en feia un que s'entre­nava a Madrid. Quins eren els seus objec­tius?

—«El meu objec­tiu era demos­trar el nivell que havia exhi­bit de júnior i pro­mesa. Volia arri­bar a estar entre els millors espe­ci­a­lis­tes euro­peus. Penso que hau­ria pogut llui­tar per les meda­lles en l'ante­rior euro­peu a Göteborg, i també ara a Bar­ce­lona.»

—Com recorda la tru­cada en què el van infor­mar que havia donat posi­tiu?

—«El 23 d'agost de 2004 em que­darà per sem­pre més gra­vat a la memòria. No se m'obli­darà mai. De fet, estic escri­vint un lli­bre sobre aquesta experiència. La gent no s'ho pot ima­gi­nar. Que et tru­quin i que et diguin que has donat posi­tiu i tu saps amb tota cer­tesa que no pot ser. Va ser com un mal­son.»

—Quan es fa públic un posi­tiu, gai­rebé tots els impli­cats es decla­ren inno­cents.

—«És l'estratègia que se segueix. No tot­hom que ho nega diu la veri­tat, però també, com en el meu cas, no tot­hom men­teix. Soci­al­ment, és un tema molt sen­si­ble i quan la gent t'asse­nyala amb el dit és molt difícil que et cre­guin. El pro­blema és que la justícia va molt lenta i has d'espe­rar com a mínim tres anys per por­tar el procés a la justícia ordinària.»

—És cons­ci­ent que en el seu esport el dopatge exis­teix?

—«Malau­ra­da­ment, on hi ha diners sem­pre hi ha gent que en vol treure més pro­fit que els altres.»

—Va dub­tar en algun moment que el posi­tiu fos real?

—«No, perquè l'EPO no és una substància que et puguis pren­dre per error. Te l'has d'injec­tar i per això n'estava del tot con­vençut.»

—Un ele­ment clau, o el més deter­mi­nant del procés, va ser l'informe peri­cial del labo­ra­tori de Bar­ce­lona, que va des­men­tir els valors del que s'havia fet a Madrid.

—«Sí, perquè ales­ho­res es va demos­trar que el procés estava far­cit d'irre­gu­la­ri­tats. Es va evi­den­ciar que la mos­tra era nega­tiva i l'havien donat com a posi­tiva. També es va demos­trar que la mateixa per­sona que havia ana­lit­zat la mos­tra A ho havia fet amb la B, la qual cosa era total­ment il·legal. En defi­ni­tiva, era un fals posi­tiu com una casa.»

—Troba alguna expli­cació al mal­son que li ha tocat viure?

—«Real­ment, no. Puc tenir les meves teo­ries i les meves sos­pi­tes, però la veri­tat només la sap qui va deci­dir que volia que hi hagués un posi­tiu. No sé quina va ser la raó ni qui en va ser el res­pon­sa­ble. M'agra­da­ria saber-ho.»

—Es con­si­dera un cap de turc en un con­text en què hi havia molta pressió con­tra el dopatge?

—«És pos­si­ble. No crec que no hi hagues­sin prou con­trols, sinó pocs posi­tius.»

—Durant el procés ja havia gua­nyat una denúncia a l'Agència de Pro­tecció de Dades.

—«Sí, perquè legal­ment fins que no s'arriba a la justícia ordinària i hi ha una reso­lució ferma com ara no es pot dir si hi ha hagut posi­tiu o no.»

—I després encara va arri­bar un segon posi­tiu, quan ja estava reti­rat.

—«Això ja va ser de pel·lícula, perquè em van fer dos con­trols en una set­mana quan ja estava reti­rat. Es trac­tava d'un pro­ducte innocu i aviat el comitè espa­nyol de dis­ci­plina espor­tiva va revo­car la sanció.»

—El procés li deu haver cos­tat un ull de la cara.

—«He tin­gut la sort que ho he pogut tirar enda­vant bas­tant pel meu compte, sobre­tot en la part ini­cial i amb la col·labo­ració del meu soci Miguel Liñán, com­pany d'estu­dis de rela­ci­ons labo­rals. Un cop el cas va arri­bar a la justícia ordinària, ja ens va aju­dar l'advo­cat Edu­ardo Bas. Va arri­bar a la con­clusió que l'afer era de jut­jat de guàrdia.»

—De tota aquesta història n'ha tret alguna cosa posi­tiva?

—«Puc dir que no he per­dut les capa­ci­tats de lluita i de superació, que són molt necessàries en el món de l'esport. No l'he pogut con­ti­nuar apli­cant a la pista, però he acon­se­guit una victòria molt difícil, fins i tot més que algu­nes meda­lles en cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals.»

—Prac­ti­cava l'atle­tisme des de ben petit. Aquesta experiència l'ha desen­ga­nyat sobre l'esport d'elit?

—«Sí, m'ha dei­xat tras­bal­sat i sense ganes de tor­nar-hi. A mi sem­pre m'ha agra­dat l'esport i ara és com si revivís la meva època de cadet i de júnior. Hem fet una asso­ci­ació espor­tiva que es diu Canet Race i estem orga­nit­zant una cursa, i els caps de set­mana anem a córrer en les pro­ves del calen­dari català.»

—La vida con­ti­nua. Encara té plans en el món de l'atle­tisme?

—«Amb aquest inci­dent m'havia des­vin­cu­lat de l'esport i ara m'hi vull tor­nar a engan­xar. Estic estu­di­ant un màster en peri­o­disme espor­tiu i vull enfo­car la meva vida labo­ral en una feina que m'ompli, segu­ra­ment el màrque­ting espor­tiu.»

entRe­vista a ricard fernÁndez.