«Antonio Cánovas és com un segon pare»

—Felicitats per partida de doble.

—«Gràcies, el part es va avançar un parell de dies i no hi vaig poder assistir perquè estava competint a Manchester, on vaig acabar en segon lloc, darrere de Gebrselassie amb un nou rècord català de 10 quilòmetres en ruta, 28:09.»

—Està casat amb una exatleta marroquina, té una filla de setze mesos i diumenge va néixer el seu segon fill. Un bon senyal de la seva integració?

—«Exacte. A més, també viu amb nosaltres el germà de la meva dona i així ens ajuda. Jo puc entrenar-me amb normalitat i no vaig tan cansat.»

—Què significa per a vostè Antonio Cánovas?

—«És més que un entrenador. És un amic, com un segon pare. Quan vaig arribar a Lleida el 2002 no tenia ni de bon tros el nivell que tinc ara. M'ha ajudat molt amb l'entrenament, en la concentració i a millorar les meves condicions.»

—I ara és vostè mateix qui ajuda altres atletes d'origen marroquí. Ho dic per Abdelazis Merzoughi.

—«Ell és com de la família i ja el coneixia de petit, del Marroc.»

—I què pensa de Bezabeh, un altre nacionalitzat d'origen etíop? Hi ha qui li critica que està més temps a Etiòpia que a Madrid, el seu lloc d'entrenament.

—«Cadascú busca la millor manera per preparar-se. La vida de Bezabeh és l'atletisme i quan va a Etiòpia és per preparar-se en les millors condicions, no per jugar. Si estigués sempre a Madrid i no obtingués tants bons resultats segur que també se'l criticaria.»