La nissaga Florencio

Si hi ha un ciclista que en aquesta Volta se sent com a casa aquest és Xavi Flo­ren­cio, que gai­rebé és com si cada dia s'aixequés a Mont-roig, el seu poble de tota la vida. Els seus pares, el Josep i la Mont­ser­rat, l'acom­pa­nyen, de fet, gai­rebé a totes les cur­ses i aquí s'hi afe­gei­xen, a més, el germà gran, el Josep, i la ger­mana, la Núria, que són part de l'orga­nit­zació de la Volta. Però no només això, els dos Joseps i la Núria també van ser ciclis­tes, i molt bons. Ho por­ten a la sang. El Josep pare va córrer a final dels anys 60 com a pro­fes­si­o­nal en la Volta, com ara el seu fill, i també en la Vuelta. Fins i tot va con­que­rir la volta de la seva esti­mada Tar­ra­gona. Després, el pri­mogènit Josep, als anys 90, era un dels afi­ci­o­nats més pro­me­te­dors del ciclisme català i es va que­dar a molt poc de sig­nar un con­tracte pro­fes­si­o­nal. La Núria també va apren­dre abans a peda­lar que a anar de qua­tre gra­pes. En aque­lla casa no hi havia més remei. Després, va batre el rècord d'Espa­nya de l'hora i, a les files del Sau­nier Duval, va córrer en el Tour i el Giro. Ara també és la pri­mera fan del seu germà, tot i que, pel que es veu a les sor­ti­des i arri­ba­des, cada dia en té més.

Els pares, que cada tem­po­rada fan el Flo­ren­cio on Tour, ja tenen, fins i tot, una auto­ca­ra­vana equi­pada per a les grans oca­si­ons, com ara el Tour de França. El 2006, quan va gua­nyar la clàssica de Sant Sebastià, hi van car­re­gar el Xavi i se'l van endur cap a casa a, Mont-roig, i no van parar fins que final­ment, 500 quilòmetres després, van poder cele­brar amb cava la victòria més gran que ha acon­se­guit el ciclista català en la ja seva àmplia car­rera.

La fal·lera dels Flo­ren­cio pel ciclisme no s'acaba amb la com­pe­tició. El pare ha fun­dat la penya del poble. Algun cap de set­mana ha reu­nit més de 150 ciclo­tu­ris­tes per anar a fer el volt, un gran mèrit per a un poble que amb prou fei­nes arriba als 3.000 habi­tants.