Joaquim Rodríguez fa del Giro una qüestió personal

Això de Joaquim Rodríguez (Katuixa) al Giro sembla que va de veres. En acabar l'etapa de dissabte va avançar que ahir atacaria de valent al cim de Pian dei Resinelli per recuperar la maglia rosa que li havia pres Ryder Hesjedal (Garmin). Dit i fet. Quan Ivan Basso (Liquigas) i Michele Scarponi (Lampre) van voler canviar el ritme al grup de favorits, es van trobar amb una resposta immediata del ciclista català, que va deixar clavats els seus rivals per escalar uns graons més en el somni de guanyar aquest Giro. Purito, doncs, viurà avui la segona jornada de descans en una situació idíl·lica.

Rodríguez va atacar a la recerca de la maglia però encara va tenir temps d'arribar a l'alçada de l'heroi del dia, Matteo Rabottini (Farnese), que havia cavalcat en solitari 150 quilòmetres. Quan el jove italià va veure el mallot de Rodríguez a la seva al seu darrere el món li va caure a sobre, però el català, fent gala de la seva reconeguda cortesia, va cedir el primer lloc al ciclista del Farnese, tal volta un futur aliat en l'última setmana: arribats a aquest punt tots els detalls compten. Rodríguez va treure 25 segons al duet Basso-Scarponi i 39 a Hesjedal, que ara està a mig minut a la general.

L'etapa, amb pluja, vent i fred des de la sortida, va ser inclement per a molts. Frank Shleck, per exemple, va abandonar a la sortida, encara masegat per una caiguda del dia anterior. Molts altres, en veure les previsions del temps, van anar pujant als cotxes de l'equip. Abans, de matinada, alguns ciclistes havien estat desvetllats, fins i tot, pel fort terratrèmol que hi va haver al nord-est del país.

L'èpica aventura de Rabottini va començar al quilòmetre 18, al costat de francès Guillaume Bonnafond (AG2R). Tots dos van afrontar plegats el Valico di Valcava, el port més dur de la jornada. En el descens, el francès va desistir i en el pilot van començar els moviments estratègics. Damiano Cunego, l'escuder de Scarponi, va provocar una escapada d'una dotzena de ciclistes que van fer camí i que van permetre l'italià situar-se durant molta estona com a líder virtual.

El Garmin de Hesjedal i el Liquigas de Basso van prendre la responsabilitat de la cacera mentre el Katuixa de Rodríguez, que tenia Alberto Losada al davant, va jugar a veure-les venir. En els dos colls previs a la pujada final Rabottini va mantenir un ritme constant.

En l'últim descens abans de la pujada final, va ser l'Astana qui va ordenar una persecució en tota regla dels escapats, fos quina fos la seva condició. El ritme va augmentar d'una manera tan radical que es veia a venir que alguna en passaria a les rampes finals. Rabottini, que havia caigut a la baixada, va sobreviure com va poder en uns últims quilòmetres que es van fer llarguíssims pel desgast acumulat. Va ser llavors quan Purito, amagat tot el dia, va aparèixer en el moment just per fer més mal.