La millor defensa

Tres quilòmetres

Les patums passaven per la Balouta, just en un petit respir que ofereix el port d'Os Ancares. Alberto Contador havia cremat la pràctica totalitat dels homes del Saxo Bank perquè els seus rivals arribessin més perjudicats al final d'etapa. Purito Rodríguez duia el seu inseparable Daniel Moreno protegint-lo i marcant-li el ritme i, liderant la cursa en solitari, tenia el català Albert Losada (Katuixa) com a últim supervivent de l'escapada del dia –havia atacat a 16 quilòmetres de l'arribada–. Chris Froome duia els colombians Henao i Uran, i Alejandro Valverde estava sense cap company de Movistar. Contador va deixar d'ocupar el tercer lloc en la fila del grup d'escollits i va baixar fins a l'altura de Froome, que considerava el seu rival en la Vuelta. I amb ell, el polonès de Saxo Bank Rafal Majka, que havia imposat el ritme per seleccionar el grup capdavanter abans que fos Dani Navarro l'encarregat de marcar-lo (més baix). Un moviment tàctic de manual: perdre unes posicions, deixar un home a dalt i que sigui un dels gregaris el que ataca. I amb Majka va saltar Contador. I Valverde darrere, conscient que en aquell moviment podia escurçar la diferència amb Froome a la general –avui surten empatats–. I, un dia més, Purito va tornar a prendre decisions encertades. Conscient que tres quilòmetres amb Contador fent saltirons i canvis de ritme se li podien fer eterns, i passar-li factura en temps i desgast, es va quedar a roda de Moreno. I Froome ni va reaccionar. Van enllaçar els dos Katuixa i aleshores va ser Valverde el que va atacar mentre la parella de colombians de l'Sky duia el seu líder amb ganxo. I un altre cop Purito no va accelerar per atrapar el murcià. Va tornar a neutralitzar l'atac el mallot vermell, i just en aquell moment Contador va llançar el seu segon atac, a dos quilòmetres. Purito i Valverde el van atrapar de seguida. Aleshores es va produir una de les imatges de la Vuelta: Purito obrint-se perquè duia els dos espanyols a roda (!). I és clar, amb creuament de mirades el ritme va baixar. Abans que arribessin els tres Sky, Contador va llançar el seu tercer i últim atac. Va marxar sol i, a més, quan els Sky van contactar amb Purito, Froome va atacar, en l'únic moment de la Vuelta que ha recordat l'home que en l'últim Tour va excel·lir. Res, foc d'encenalls.

Tothom dret

I just en l'últim quilòmetre Purito va atacar. Havia esperat el seu moment, la seva distància –tal com va dir després– i amb Contador al davant. Tornava a serrar les dents Purito com en la pujada al Mirador d'Ézaro dijous amb l'objectiu de mantenir, un dia més i ja en són onze, el mallot de líder. Perquè la progressió era clara. El català en acceleració i a la recerca d'un madrileny que ja anava a menys. El va atrapar en una rampa del 13%, es va prendre un respir i el va tornar a sentenciar amb un altre atac que no només va privar Contador de la victòria d'etapa i la diferència en les bonificacions –la que deixa de sumar i la que li treu després Purito–, sinó que migra encara més la moral del teòric màxim favorit de la Vuelta . I en una etapa en la qual ja estava a priori en terreny desfavorable. Va dir que en aquesta trilogia d'alta muntanya vigilaria Contador per defensar el lideratge. Ahir el va atacar. I l'avantatja de 22 segons.