Una derrota immaculada

La mateixa etapa, amb el mateix guió, però el 2001, hagués acabat amb David Millar guanyant a Montjuïc. Hagués estat un triomf sensacional, amb deix èpic i unànimement celebrat, rendits a la qualitat i a la força del ciclista escocès. Però hagués estat una victòria bruta, una més en la carrera de Millar.

«Prenia drogues, perquè la meva feina era acabar en una bona posició al final de les curses», deia el juliol del 2004 el corredor nascut accidentalment a Malta després de ser acusat de dopatge. No se'n va amagar, i justament per això, ara i des del 2006 quan va tornar de la sanció de dos anys, el ciclista resident a Cornellà del Terri des d'en fa dos i mig és un dels professionals més respectats dins del pilot. Per ell, pel ciclisme, té més valor la derrota neta d'ahir a Barcelona que qualsevol dels triomfs passats assolits en la mentida. «L'UCI em pot agafar com a exemple. Estic en una posició en la qual puc fer imatge del ciclisme net.» Per això i pel seu innegable talent –acumula una etapa en el Giro del 2008 i una en la Vuelta del 2006, entre d'altres, des que va tornar–, Millar forma part del Garmin, l'equip nord-americà amb seu a Girona i que s'ha postulat, sense reserves, com un dels defensors innegables de la lluita contra el dopatge.

Sense pèls a la llengua, clarivident i intel·ligent, Millar és un ciutadà del món que ha nascut i viscut a Malta –el seu pare formava part de l'exèrcit britànic de l'aire–, a Anglaterra, a Hong Kong en la seva joventut, a França i actualment a Catalunya. Amable i obert, sempre disposat a fer-la petar, Millar s'ha destacat sempre com un bon rodador contra el rellotge, tot i que el fet d'haver lluït els quatre mallots del Tour en un moment o en un altre proven que es tracta d'un ciclista complet. Renascut per a la pràctica del ciclisme, madur, la seva redempció li permet transitar pel pilot més enllà d'estereotips, més enllà del bé i per sobre del mal. «La imatge que projecten els ciclistes és de gent excepcional, però són molt, molt ordinaris. Són gent simple sense gaire educació i que no entra en discussions intel·lectuals. Sense el ciclisme, tot se'ls acaba.»