La revàlida de Sanya Richards
La velocista nord-americana confirma per fi en una gran cita el seu domini en els 400 m
Clement conserva el títol en tanques en una bona jornada per als atletes dels Estats Units
Puny enlaire, llarga, arrissada i negra cabellera al vent, Sanya Richards va poder per fi assaborir la primera medalla d'or en la volta a la pista d'un gran campionat, el mundial de Berlín. La velocista nord-americana era encara una de les vedets de l'univers atlètic sense tron. Es feia així justícia a l'atleta d'origen jamaicà, principal dominadora de l'especialitat des del 2006, quan només tenia 21 anys. Aquella temporada, sense cap gran cita en el calendari, va aconseguir el botí de la Golden League i va acreditar les cinc millors marques, entre les quals figurava el rècord dels Estats Units (48.70). En els dos anys anteriors, Richards ja havia trucat a la porta de l'elit amb el sisè lloc en els Jocs Olímpics d'Atenes i el subcampionat en el mundial d'Hèlsinki.
El 2007, amb el mundial d'Osaka a l'horitzó, havia de ser el seu gran any. Però els exigents trials nord-americans van frustrar les esperances de la simpàtica i mediàtica velocista. Va acabar quarta en els 400 m i només es va guanyar la plaça en el doble hectòmetre. A Osaka acabaria cinquena en aquesta distància. El segon triomf en la Golden League i també les cinc millors marques de la temporada segur que no van consolar la decepció de Richards. El 2008 tenia l'oportunitat de redimir-se en els Jocs Olímpics de Pequín, però en la final va pagar un inici de cursa excessivament ràpid i en la recta d'arribada va haver de cedir a la progressió de la britànica Christine Ohuruogu i de la jamaicana Shericka Williams. Es va haver de conformar amb la tercera plaça del podi. Amb tots aquests precedents, no és estrany que la recordista nord-americana fos ahir una de les persones més felices sobre el tapís blau berlinès. Va aprendre de la lliçó olímpica. Tot i sortir amb molta empenta, va saber dosificar-se fins al final i creuar la meta amb solvència, amb la millor marca mundial de la temporada (49.00). Aquest cop, Richards va deixar enrere la jamaicana Shericka Williams, que tot i acreditar el millor registre personal (49.32) es va haver de conformar amb el subcampionat. Ohuruogu, campiona olímpica i mundial, no arribava al nivell de forma d'altres cursos i va acabar cinquena. Amb aquest triomf, Richards es treu de sobre l'etiqueta de gran especialista en mítings però que no aguantava la pressió en els grans campionats que ja començava a planar en el seu currículum. També aquest curs està en disposició d'aconseguir el que seria el tercer botí en la Golden League.
L'èxit de Richards i la victòria de Kerront Clement en els 400 m tanques, també amb marca mundial de l'any (47.91), van suposar una injecció de moral per a la delegació nord-americana després de les dues exhibicions dels velocistes jamaicans en l'hectòmetre masculí i femení. Clement va revalidar el títol i va precedir un sorprenent Culson, de Puerto Rico, que no es va conformar amb accedir a la final, sinó que va assolir el subcampionat amb un altre rècord del seu país. Va completar el podi el nord-americà Jackson, que a última hora va avançar un altre dels convidats inesperats en la final, el jove de Trinitat de 17 anys Gordon, que també va establir la plusmarca del seu país.
Obstacles restringits als fondistes kenyans
La prova d'obstacles masculins continua sent un terreny restringit als fondistes kenyans. Ahir Ezekiel Kemboi, campió olímpic a Atenes i tres cops subcampió mundial, va assolir el vuitè títol universal de l'especialitat per a l'atletisme del seu país, amb un altre rècord del campionat (8:00.43). Només el sud-africà Ramolefi es va deixar veure en el primer quilòmetre (2:41.90), però a partir d'aquí els corredors kenyans van anar marcant territori i forçant el ritme per evitar el poderós final del francès Tahri, l'únic amb possibilitats d'espatllar un altre festival dels atletes del país de l'Àfrica oriental. Kipkemboi va completar un altre doblet kenyà –el setè en un mundial–, i l'esprint de Tahri, que va establir un altre rècord europeu (8:01.18), va impedir que els atletes amb la samarreta verda i vermella acaparessin el podi. L'aragonès Eliseo Martín va tornar a complir en un gran campionat amb la novena plaça i la seva marca de l'any. El gran absent en la final va ser el marroquí Chatbi, sancionat per la federació del seu país perquè va donar positiu per clenbuterol el dia abans de les sèries.
